tag:blogger.com,1999:blog-59842143729703251162024-03-14T10:10:05.586+01:00Desde el Polopor Jose PoloAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.comBlogger100125tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-16736894755715969182013-11-12T21:52:00.000+01:002013-11-12T21:52:51.432+01:00De obras en la vieja fábrica de sueños <div style="text-align: center;">
<i>Alguna vez pensé que nunca llegaría a ver estas imágenes.</i> </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5nbsQqFihR8Fbw-l8S0MgATgFLTg6ZLJEvYdWslwgop0hbnXqBEoqswWGkdo_c-m76xhltgnNuvlRR1HjS0xBk1YrGdT-_unMr3ByWUXz_wsNCP0-2GfzK_u-NAkQ5ZcWu1x1ygYWyTJY/s1600/Porteria+Incresa+web.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5nbsQqFihR8Fbw-l8S0MgATgFLTg6ZLJEvYdWslwgop0hbnXqBEoqswWGkdo_c-m76xhltgnNuvlRR1HjS0xBk1YrGdT-_unMr3ByWUXz_wsNCP0-2GfzK_u-NAkQ5ZcWu1x1ygYWyTJY/s400/Porteria+Incresa+web.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMVTVm0O6guVYRSTcQf0noA5HShRebTKn0DhOhce0hx2l-vCyru6hrKzp7gOSJ7wMbV0VNUfbU6TmPn0REfnEasGmOdcHGityijLYhMxOFS4rG1TrQ3ARWCxIt656hZWK3r1CQRH1Wk5Cp/s1600/obrers+Incresa+web.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMVTVm0O6guVYRSTcQf0noA5HShRebTKn0DhOhce0hx2l-vCyru6hrKzp7gOSJ7wMbV0VNUfbU6TmPn0REfnEasGmOdcHGityijLYhMxOFS4rG1TrQ3ARWCxIt656hZWK3r1CQRH1Wk5Cp/s400/obrers+Incresa+web.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFFXHp1sJooCMg8LRra0ibAEsqWLP3pOZ-YTBdLBSlfwWl4pMC9iEPfoMSPsD0km9LaU-bmG7IipwpCwzzeHBq7aEHQ_4I24uXe8y-7Cs2PNpM68nlgzZxX99jHpQ6NvQ5dEgH_MrsIsQf/s1600/Reixa+Incresa+web.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFFXHp1sJooCMg8LRra0ibAEsqWLP3pOZ-YTBdLBSlfwWl4pMC9iEPfoMSPsD0km9LaU-bmG7IipwpCwzzeHBq7aEHQ_4I24uXe8y-7Cs2PNpM68nlgzZxX99jHpQ6NvQ5dEgH_MrsIsQf/s400/Reixa+Incresa+web.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgyx5a8TP3lnjdyJ8o0gJBh-arTrrGDV52CUElJgX0PPX-YUTzLLGBgRScBN9jG5-BpzgyeJSW9DIr_pM52FDdqdJrWH2ujCPV-Ffsk6H4h5bfXgGpsgRPOY6O2sC3lXxK3_lWEvVZU6S/s1600/Vestuaris+Incresa+web.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgyx5a8TP3lnjdyJ8o0gJBh-arTrrGDV52CUElJgX0PPX-YUTzLLGBgRScBN9jG5-BpzgyeJSW9DIr_pM52FDdqdJrWH2ujCPV-Ffsk6H4h5bfXgGpsgRPOY6O2sC3lXxK3_lWEvVZU6S/s400/Vestuaris+Incresa+web.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB9xfd-ryFyxR7K-O1JW1nu1GC3EOICFnWYDJhvvOZ8tvgAFBR_w4qsybYDPU-e_uKULRGk5H2bgivvej0T9Siru-W4qLEnJ_8JzYvR-NtQOLHlH7sOgNkKl511-CeRjmVCWzG7fRgO5hu/s1600/obrers+horts+Incresa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB9xfd-ryFyxR7K-O1JW1nu1GC3EOICFnWYDJhvvOZ8tvgAFBR_w4qsybYDPU-e_uKULRGk5H2bgivvej0T9Siru-W4qLEnJ_8JzYvR-NtQOLHlH7sOgNkKl511-CeRjmVCWzG7fRgO5hu/s400/obrers+horts+Incresa.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSt8w2QRw1QIrLKHNgIN9is2zYa73vege1UANUrEmSUDloQR0gaIObVkxlh86TjY2wLqM4R7Yp865olWBygoSdSI0MxgeqR_2czqVKgiSo3Lc_nB2dkY-XeeWTikH0YMsz_yr2we4EnGuS/s1600/Camp+d'Esports+Incresa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSt8w2QRw1QIrLKHNgIN9is2zYa73vege1UANUrEmSUDloQR0gaIObVkxlh86TjY2wLqM4R7Yp865olWBygoSdSI0MxgeqR_2czqVKgiSo3Lc_nB2dkY-XeeWTikH0YMsz_yr2we4EnGuS/s400/Camp+d'Esports+Incresa.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<ul>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2011/03/12/el-ricard-ginebreda-te-les-pitjors-instal%C2%B7lacions-de-la-seva-categoria/">El Ricard Ginebreda té les pitjors instal·lacions de la seva categoria</a> </li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/08/24/francisco-bellido-sempre-hem-semblat-el-germa-pobre-del-molins-de-rei-cf-2/">Francisco Bellido: "Sempre hem semblat el germà pobre del Molins de Rei CF"</a></li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2011/12/22/les-reformes-del-ricard-ginebreda-formaran-part-dels-pressupostos-2012/">Les reformes del Ricard Ginebreda formaran part dels pressupostos 2012</a></li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2013/02/28/la-zona-esportiva-del-barri-del-canal-ja-te-projecte-definitiu/">La Zona Esportiva del barri del Canal ja té projecte definitiu </a></li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2013/09/18/jona-nunez-latletic-incresa-es-lespanyol-de-molins-de-rei/">Jona Nuñez: "L'Atlètic Incresa és l'Espanyol de Molins de Rei"</a></li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2013/10/28/les-obres-del-ricard-ginebreda-comencaran-el-4-de-novembre/">Les obres del Ricard Ginebreda començaran el 4 de novembre</a> </li>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2013/11/08/la-primera-fase-de-les-obres-del-ricard-ginebreda-suposen-una-inversio-de-716-000-euros/">La primera fase de les obres del Ricard Ginebreda suposa una inversió de 716.000 euros</a> </li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-31623856380945182212013-03-01T14:24:00.000+01:002013-03-01T14:27:16.529+01:00¿Y si ponemos el periodismo en manos de los lectores? (2)<a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2012/05/y-si-ponemos-el-periodismo-en-manos-de.html">Hace meses reflexionábamos por aquí</a> sobre la posibilidad de poner la sostenibilidad económica de los nuevos proyectos periodísticos en manos de los lectores. Desde entonces, muchos medios se han abierto al denominado crowdfunding. Un buen ejemplo el <a href="http://eldiario.es/">eldiario.es</a> y su sistema de socios. Pues bien, en <a href="http://www.viumolinsderei.com/socis/">Viu Molins de Rei</a> nos hemos sumado a este tipo de iniciativas. A bote pronto, no es la solución a todos nuestros males, pero aporta, y mucho.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8pqweDMDgNu2j01vrPOnc8PaRXvkZufkiX7WXzbEY23HGVuRTi7uMcjSzheuHYuIpmXjts0JL2801NTxPiIyyouhYYaxJaXXlmN4hWFBAulMQ3ck7H6YBZcd6Wgn0WqQI4I682lmv9mY/s1600/EtsViu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO8pqweDMDgNu2j01vrPOnc8PaRXvkZufkiX7WXzbEY23HGVuRTi7uMcjSzheuHYuIpmXjts0JL2801NTxPiIyyouhYYaxJaXXlmN4hWFBAulMQ3ck7H6YBZcd6Wgn0WqQI4I682lmv9mY/s1600/EtsViu.jpg" /></a></div>
El momento para lanzar la campaña fue la <a href="http://www.viumolinsderei.com/info/fira-de-la-candelera-2013/">Fira de la Candelera</a>. Un stand, por primera vez, en la que dicen que es la feria de las ferias del Baix Llobregat. Nos costó un ojo de la cara pero valió la pena. Todo el día repartiendo flyers y de cara al público. La experiencia más que positiva. La gente preguntando por las noticias, haciendo sugerencias, quejas y conociéndonos en persona. Y es que esto del 2.0 está muy bien pero no hay nada mejor para comunicarse que mirar a alguien a los ojos.<br />
<br />
Un vídeo realizado por Irene Terrón - <a href="http://www.ireneterron.com/es">recomiendo visitar su web</a> - nos sirvió para lanzar la campaña en internet. Claros y directos, sin rodeos. Si quieres periodismo de proximidad apuesta por él como ciudadano, como vecino. Y es que en eso se basa nuestra jugada. Vincular a los lectores en el día a día del diario, hacer posible el Viu entre todos. Sin prometer nada más, ni nada menos.<br />
<br />
Pocas semanas después tenemos un total de 30 socios y me he pasado alguna mañana tomando café con algunos de ellos, para que nos expliquen sus inquietudes, sus dudas, lo que esperan de nosotros como periodistas. Es indudable que económicamente este sistema nos aporta, pero creo que puede llegar mucho más allá. Al fin y al cabo trabajamos para crear una sociedad consciente de la realidad que le rodea, informada y con espíritu crítico. ¿Por qué no contar con ellos?
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/_mJ3ngAFzoo?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-79565895983391301472013-01-14T14:18:00.001+01:002013-01-14T14:19:40.444+01:00Ràdio Molins de Rei premia a Noelia Caballero<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/uLJ_XkooZXs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
La categoría de deportes de los Premios Ràdio Molins de Rei 2012 ha sido para Noelia Caballero, una deportista con mucho presente pero con aún más futuro. <a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2012/11/noelia-caballero-el-futuro-de-la.html">Hace poco os explicaba su historia por aquí</a>.<br />
<br />
Aprovechamos la ocasión para hacer una pequeña reivindicación de los <b>deportes minoritarios</b> y <b>del deporte femenino</b>.<br />
<br />
Adjuntamos también un podcast con una entrevista hecha unos minutos antes del inicio de la gala (comienza sobre el minuto 38). Caballero explica, entre otras cosas, sus retos de futuro. <iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="220" src="http://enacast.serveisradio.com/iframe/4749" width="600"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-3803153790034201562013-01-08T23:39:00.001+01:002013-01-08T23:42:18.710+01:00Microperiodismos II "aventuras digitales en tiempos de crisis"<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDz1dgXRiAPTspkctCxWcIJC2lmvMXvmy64wrh1svVdeW9uBJ6OqPvMvZVK5Kk4OEJ-fXc0o7ABcoKyFUH4yGZ1fk6_bTLeVQt5-qupC18VnNQjtlNtiTGpweBP2SbLXjCfGc4c9HCRCD4/s1600/Microperiodismos+II.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDz1dgXRiAPTspkctCxWcIJC2lmvMXvmy64wrh1svVdeW9uBJ6OqPvMvZVK5Kk4OEJ-fXc0o7ABcoKyFUH4yGZ1fk6_bTLeVQt5-qupC18VnNQjtlNtiTGpweBP2SbLXjCfGc4c9HCRCD4/s1600/Microperiodismos+II.jpg" /></a></div>
<b>Microperiodismos</b> es un libro de <a href="http://www.evadominguez.com/">Eva Domínguez</a> y <a href="http://www.obamaworld.es/">Jordi Pérez Colomé </a>sobre proyectos periodísticos en el entorno digital. Se basa en una serie de entrevistas a los responsables de nuevas iniciativas en las cuales se recogen experiencias e ideas.<br />
<br />
Justo antes de acabar el año se lanzó la segunda entrega, <a href="http://www.evadominguez.com/2012/12/microperiodismos-ii-ya-la-venta.html"><b>Microperiodismos II</b></a>. Después de conocer a Eva en el <a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2012/01/apuntes-sobre-el-bcnmedialab.html">BCN Medialab</a> nuestro pequeño chiringuito, <b><a href="http://www.viumolinsderei.com/">Viu Molins de Rei</a>, ha sido escogido para salir en dicho libro</b>. En este caso <a href="http://avid-guerrero.blogspot.com.es/">David</a> explica nuestra forma de organizarnos, como nos lo montamos para salir adelante y un pellizco de nuestro día a día.<br />
<br />
Es todo <b>un lujo</b> poder compartir páginas con proyectos como el de nuestros vecinos de <a href="http://www.fetasantfeliu.cat/">Fet a Sant Feliu</a>, <a href="http://www.contrast.es/">Contrast</a>, <a href="http://www.jotdown.es/">Jot Down</a> o con los chicos de <a href="http://www.marcajeindividual.com/">Marcaje Individual</a>, que han conseguido reunir a 200 personas para escribir sobre fútbol internacional, cosa que tiene mucho mérito.<br />
<br />
Todos los proyectos están creados desde 0 y no cuentan con el apoyo de grandes empresas o grupos de comunicación. <b>Son alternativas a los <i>mass media</i></b> clásicos creadas por y para Internet, formando parte de una <a href="http://silviacobo.com/oleada-emprendedora-en-el-periodismo/">oleada emprendedora</a> en el terreno comunicativo que nos ha alejado a unos cuantos de la cola del INEM.<br />
<br />
<b><a href="http://www.amazon.es/Microperiodismos-Aventuras-digitales-tiempos-ebook/dp/B00AUJ7B3U">En Amazon por poco más de 2€</a>. </b>Sirva este post para darle las <b>gracias</b> a los editores del libro.<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-54542571600931000262012-11-29T14:18:00.003+01:002012-11-29T14:18:58.850+01:00Noelia Caballero, el futuro de la #halterofilia <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_aL6BDwnaIFMAxHv93KS6Lgg5UJ2pcI_5hDbeSjjZ4Ce73Up3NUuNBVwJOf96zu8xN7tNd0DKwYd6O8r66BZT7aWLuqVaQmNgWKoFiBJMwYJMIBhWAYZDeSSwdBVMrQOVUctOuK3rWekr/s1600/Noelia+Caballero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_aL6BDwnaIFMAxHv93KS6Lgg5UJ2pcI_5hDbeSjjZ4Ce73Up3NUuNBVwJOf96zu8xN7tNd0DKwYd6O8r66BZT7aWLuqVaQmNgWKoFiBJMwYJMIBhWAYZDeSSwdBVMrQOVUctOuK3rWekr/s400/Noelia+Caballero.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caballero después de un entrenamiento // Jose Polo</td></tr>
</tbody></table>
Con tan solo 13 años, <b>Noelia Caballero</b> (Molins de Rei) es una de las grandes promesas de la halterofilia. Bajo una apariencia física de una chica normal de su edad, que le aleja de los estereotipos existentes sobre este deporte, la pequeña Caballero esconde un talento innato que trabaja, seis días por semana, en un pequeño rincón del pabellón municipal, lejos de unas condiciones óptimas.<br />
<br />
Pese a este factor, del cual es culpable la crisis económica y la <b>dejadez de las instituciones deportivas de la Generalitat de Catalunya</b>, asesora un palmares fantástico en este 2012. Es su primer año como levantadora, dejando atrás su etapa en la modalidad de técnica:<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<ul>
<li>Campeona de Catalunya sub-15 y récord de Catalunya sub-15</li>
<li>Campeona de Catalunya sub-17 y récord de Catalunya sub-17</li>
<li>Campeona de Catalunya junior y mejor marca del campeonato</li>
<li>Campeona de Catalunya absoluta y mejor marca del campeonato.</li>
<li>Internacional con la selección catalana (Catalunya /Italia) y mejor marca del campeonato.</li>
<li>Campeona de España sub-15</li>
<li>Subcampeona de España sub-17</li>
<li>Tercera de españa en el cpto de España junior</li>
<li>Tercera de españa en el cpto de España absoluto</li>
<li>Convocada con la selección catalana, en el programa joven promesas</li>
<li>Atleta oficial del objetivo olímpico 2016-2020.</li>
</ul>
<div style="text-align: left;">
Apasionada del piano, lo que realmente llama la atención de Caballero es su forma de trabajar. Incansable y tenaz, se marca como objetivo competir algún día en unos JJOO. Intentamos conocerla un poco más en un reportaje para el programa <i><a href="http://www.xarxaradio.cat/programa/en-joc">En Joc</a></i> de la <i><a href="http://www.xarxaradio.cat/">La Xarxa</a></i> radio. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<object height="280" width="280"><param name="movie" value="//www.mixcloud.com/media/swf/player/mixcloudLoader.swf?feed=http%3A%2F%2Fwww.mixcloud.com%2FJosePolo%2Fnoelia-caballero-halterofilia%2F&embed_uuid=c836e0e3-534d-4b17-ac0c-842e723c3d9f&stylecolor=&embed_type=widget_standard"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="wmode" value="opaque"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="//www.mixcloud.com/media/swf/player/mixcloudLoader.swf?feed=http%3A%2F%2Fwww.mixcloud.com%2FJosePolo%2Fnoelia-caballero-halterofilia%2F&embed_uuid=c836e0e3-534d-4b17-ac0c-842e723c3d9f&stylecolor=&embed_type=widget_standard" type="application/x-shockwave-flash" wmode="opaque" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="480"></embed></object></div>
<div style="clear: both; height: 3px;">
</div>
<div style="color: #02a0c7; display: block; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0; padding: 3px 4px; width: 472px;">
<a href="http://www.mixcloud.com/JosePolo/noelia-caballero-halterofilia/?utm_source=widget&utm_medium=web&utm_campaign=base_links&utm_term=resource_link" style="color: #02a0c7; font-weight: bold;" target="_blank">Noelia Caballero halterofilia </a> by <a href="http://www.mixcloud.com/JosePolo/?utm_source=widget&utm_medium=web&utm_campaign=base_links&utm_term=profile_link" style="color: #02a0c7; font-weight: bold;" target="_blank">Jose Polo Claveria</a> on <a href="http://www.mixcloud.com/?utm_source=widget&utm_medium=web&utm_campaign=base_links&utm_term=homepage_link" style="color: #02a0c7; font-weight: bold;" target="_blank"> Mixcloud</a></div>
<div style="clear: both; height: 3px;">
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<object data="http://www.ivoox.com/playerivoox_ee_1607901_1.html" height="133" id="player1607901" type="application/x-shockwave-flash" width="240"><param name="movie" value="http://www.ivoox.com/playerivoox_ee_1607901_1.html"></param>
<param name="AllowScriptAccess" value="always"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="wmode" value="transparent"></param>
<embed src="http://www.ivoox.com/playerivoox_ee_1607901_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowscriptaccess="always" width="240" height="133"></embed></object></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0Calle de Rafael Casanova, 84-92, 08750 Molins de Rei, Barcelona, España41.4139169 2.015835841.366283399999993 1.9368718 41.4615504 2.0947998tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-47292415127563228812012-08-31T14:21:00.000+02:002012-08-31T14:21:08.181+02:00Francisco Bellido, mito anónimo del fútbol El fútbol fuera de los focos es más romántico, más humano. Lejos de las peleas por los derechos televisivos y noticias que no son noticia, podemos encontrar historias de amor entre personas y este deporte. Puede que no nunca sean protagonistas en tertulias de medio pelo, pero merecen ser igualmente explicados. Hace unas semanas tuve el placer de conversar con Francisco Bellido, uno de los protagonistas de estas historias anónimas, en las que la persona trasciende más allá del nombre. Ahora se retira a los 40 años después de ser el alma de la Incresa, el equipo del barrio del Canal de Molins de Rei, y quiero que la historia de este mito anónimo del fútbol también se guarde en este blog.<br />
<br />
<a name='more'></a><i>Entrevista publicada en <a href="http://www.viumolinsderei.com/">Viu Molins de Rei</a>.</i><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/IMG_5062_web.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img height="266" src="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/IMG_5062_web-300x200.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: start;">Bellido va rebre el premi Esportíssim 2012 // Arxiu – David Guerrero</span> </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>Parlar de futbol a Molins de Rei és parlar de Francisco Bellido, capità de l’Atlètic Incresa -abans CER Incresa- des de fa gairebé 20 anys. Va debutar sense la majoria d’edat al primer equip dels del barri del Canal i ara, amb 40 anys, ha decidit penjar les botes definitivament. Sempre ha compaginat la pràctica esportiva amb la seva feina de policia local a una localitat del Baix Llobregat.</b><br />
<br />
<b>Rep als periodistes al Municipal Ricard Ginebreda, on xerrem durant més d’una hora a les graderies posades de manera provisional en un racó fins que s’acabi la remodelació del camp, un moment que sembla que no arriba mai. Bellido reconeix que “els ajuntaments han maltractat a l’Incresa” i diu que seguirà practicant esport fins que pugui, tot i que ara es dedicarà a l’atletisme. </b><br />
<br />
<b>Jose Polo / Laura Fernández: Com has viscut la teva última temporada com a jugador de futbol? </b><br />
<br />
<b>Francisco Bellido:</b> Com a jugador ha estat una mica decepcionant, he jugat molt poc. L’edat no perdona i tenia companys que ho feien millor que jo. Però al final, content de com ha acabat tot amb <a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/05/29/latletic-incresa-aconsegueix-la-permanencia/">la permanència</a>.<br />
<br />
<b>Amb la desaparició del CER Incresa vas decidir retirar-te, però desprès amb la refundació del club sota el nom d’Atlètic Incresa vas tornar a jugar. Què et va fer tornar fa tres anys?</b><br />
Quan desapareix el CER Incresa queda tot destrossat, no hi ha estructura. Llavors, l’Aitor Segura em demana que torni per començar el nou projecte de l’Atlètic Incresa i així, a partir de la meva tornada, poder reenganxar a altres jugadors que estaven el club anteriorment. Així vam començar un altre vegada fa tres temporades.<br />
<br />
Després de més de 20 temporades al primer equip del club, ara deixes el futbol però no l’esport. Seguiràs practicant l’atletisme al <a href="http://comekm.blogspot.com.es/">ComeKM Molins</a>. <br />
<br />
A mi sempre m’ha agradat còrrer però ho feia com un complement al futbol, per agafar forma física. Ja fa un any i mig que m’ho prenc més seriosament amb el club. L’atletisme és molt diferent al futbol, ets un més en una cursa on hi han 10.000 persones i quedar el número 100, que potser sembla poc, pot tenir un gran mèrit. L’atletisme és més individual.<br />
<br />
<b>Francisco Bellido i esport són inseparables?</b><br />
<br />
Sí, sempre m’ha agradat fer esport. El fet és trobar alguna cosa que s’adapti a tu com a persona. El futbol és molt gratificant però tens uns horaris i unes obligacions que complir i amb la família i la feina és complicat. Còrrer és diferent, vas quan vols i, de moment, a la muntanya no li han posat cadenes ni res similar.<br />
<br />
<b>Com es combina la vida personal amb el futbol amateur?</b><br />
<br />
Ara és complicat. Tinc dos fills que també juguen i, evidentment, els dissabtes eren únicament futbol. Els nens jugaven al matí i jo a la tarda, i això si no em tocava treballar al cap de setmana. De fet, aquesta complexitat és una de les causes que m’ha fet deixar el futbol.<br />
<br />
<b>Al principi, quan ets petit i comences a jugar a futbol no tens responsabilitats. Els pares et porten als partits, et van a buscar als entrenaments i només has d’estudiar, però quan això canvia molta gent deixa de jugar. El pas de cadets a juvenil i de juvenil a amateur és quan més gent deixa el futbol. </b><br />
Influeix molt el fet de si jugues o no jugues habitualment, si tens parella o no tens parella, la feina… De juvenil a amateur hi ha un canvi molt gran. Qui sap adaptar-se a totes aquestes circumstàncies i segueix jugant al futbol continua, però el 80% de la gent deixa de jugar o es dedica a fer-ho amb els amics. En el meu cas he tingut sort ja que la meva dona sempre ha estat interessada en els esports. Sense aquesta sort és gairebé impossible jugar fins els 40.<br />
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/IMG_3501.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img height="300" src="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/IMG_3501.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: start;">L’Atlètic Incresa va aconseguir l’ascens a Tercera Catalana fa dues temporades // Arxiu – Jose Polo</span></td></tr>
</tbody></table>
<b>Es viu igual el futbol amb 15, 24 o 35 anys? </b><br />
<br />
Es viu de manera similar. Semblarà una tonteria però jo tenia els mateixos nervis aquesta última temporada que la primera. Aquestes ganes, aquestes papallones a l’estomac al vestuari les he continuat tenint. És clar, però, que les coses es veuen diferent amb el pas del temps. Qui juga tants anys ha de tenir un vincle especial amb el futbol, l’essència és la mateixa ara que quan tenia 18 anys.<br />
<br />
<b>És a dir, ara amb 40 anys tenies els mateixos nervis abans d’un partit que els que tenies als 18?</b><br />
Sí, i tot i no jugar molt. A casa, és clar, et diuen allò de “has perdut tota la santa tarda i no has jugat!, com és que hi segueixes anant?”, però tu ho veus diferent. Jo m’he compromès a seguir tota la temporada i he d’anar tota la temporada. Les ganes d’anar a jugar i a entrenar són les mateixes, ara i als 18.<br />
<b><br />Com definiries el “sentiment Incresa”?</b><br />
<br />
Això és una paraula que s’ha posat de moda durant els últims anys, els sentiments sempre són complicats d’explicar. Jo he jugat tota la vida aquí, tot i no ser del barri, i és el sentiment de pertinença entre la gent i el club. Sempre hem semblat “el germà pobre” del Molins de Rei CF. L’equip del barri en contraposició a l’equip del poble. I, potser, el “sentiment Incresa” és una mica aquella rebel·lia.<br />
<br />
<b>Quina temporada recordes amb especial il·lusió?</b><br />
<br />
És una mica estrany però recordo la primera temporada després de la meva primera retirada, que vam baixar de categoria amb en Dani “Chicha” de Papiol com a entrenador. Era un grup molt jove, els jugadors eren bons però no de més de 19 anys. Es va passar molt malament i és clar, en aquell moment et quedes amb el descens. Després, amb els any,s veus que aquella temporada la gent es va unir molt i va ser molt important en un futur.<br />
<br />
<b>I la pitjor temporada?</b><br />
<br />
La temporada que vaig deixar el futbol per primera vegada. No jugava res i vaig dir-li a l’entrenador que no podia continuar així. Més que deixar-ho li vaig dir que si necessitava algun jugador més avançada la temporada que em tornés a trucar. I la veritat és que al final de temporada vaig jugar un parell de partits. Era l’any 2001 i l’entrenador era en Teo Carvallo, que <a href="http://www.viumolinsderei.com/2010/11/13/teo-carvallo-ha-estat-substituit-entrenador-del-molins-de-rei-cf/">després també va entrenar al Molins</a>. Ara som molt amics.<br />
<br />
<b>Quin és el moment més complicat de la història de l’Incresa? </b><br />
<br />
Fa tres temporades. La gespa artificial encara no estava instal·lada i estàvem obligats a jugar al camp del Molins de Rei CF. Es va trencar tot. Les circumstàncies van ser una mica estranyes. De fet, el nom de CER Incresa després no es va poder utilitzar ja que hi havia deutes amb la Federació Catalana de Futbol. Van ser els pitjor moments per a l’entitat. De fet l’entitat va desaparèixer tot i que es va fundar una de nova, l’Atlètic Incresa, que es la continuació de la feina feta abans.<br />
<br />
<b>En aquell moment va pensar que el futbol es podia acabar en el barri del Canal? </b><br />
<br />
Si, m’ho vaig plantejar. Ara bé, paralelament a la junta d’aquell moment és va organitzar un altre grup de la mà d’Aitor Segura. Llavors si, és clar, vaig pensar que el futbol aquí perillava. Però sempre hi ha hagut gent interessada en que el futbol no s’esborrés del mapa del barri.<br />
<br />
<b>És impossible explicar aquella situació amb un sol factor. Gent que té responsabilitats i no les compleix, males decisions… però un dels factors importants d’aquella situació va ser que es prioritzés la reforma del camp del Molins de Rei CF, amb el canvi complet de tota la instal·lació, abans de posar la gespa al camp de la Incresa. Quina importància va tenir aquesta decisió de l’Ajuntament de Molins de Rei?</b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/Logos-CER-Incresa-i-EFIM-.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img height="169" src="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/Logos-CER-Incresa-i-EFIM--300x127.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: start;">El CER Incresa va ser fundat l’any 1983 i la seva escola, l’EFIM, al 1983. El nom prové d’una de les constructores que va edificar al barri del Canal durant aquella època // Arxiu</span>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Van influir molts factors, però això que comentes també va tenir el seu pes. El tema de la gespa, és cert que era el boom instal·lar-la i nosaltres vam ser dels últims camps en poder gaudir-la. Però el que més va influir va ser haver d’entrenar fora de les teves instal·lacions. Molta gent va veure com eren les instal·lacions de Molins de Rei CF i s’hi va quedar definitivament allà, fent el canvi de club. També s’ha de dir que la gestió d’aquell moment per part de la directiva no va ser l’adequada. Jo no conec les circumstàncies específiques però crec que la junta també va tenir la seva part de culpa. S’ha de dir que la situació no és tant diferent ara: el Molins de Rei CF té el camp renovat al complet i nosaltres anem per la primera part de la renovació, els vestuaris són els mateixos que els de tota la vida. Està clar que qualsevol pare que entri a les nostres instal·lacions i vegi els vestidors dubtarà si portar el seu fill o no a l’Atlètic Incresa. Segurament, se l’emportarà a un altre lloc. De fet, jo recordo que vaig construir una part dels vestuaris amb 18 anys quan estava a l’escola taller. Fixa’t si en fa d’anys!<br />
<br />
<b>De fet, <a href="http://www.viumolinsderei.com/2011/03/12/el-ricard-ginebreda-te-les-pitjors-instal%C2%B7lacions-de-la-seva-categoria/">una enquesta feta al març de 2011 entre els jugadors de Tercera Territorial</a> deia que les instal·lacions del Ricard Ginebreda eren les pitjors de tot el grup. </b><br />
<br />
És que vas a jugar contra La Guàrdia de Sant Vicenç, que té aquella fama, i et trobes amb unes instal·lacions magnífiques. O vas a jugar contra el Sector Montserratina, que el camp està dins d’un parc, i el mateix. Tampoc el Molins de Rei CF té unes instal·lacions tant bones, però si les té acceptables.<br />
<br />
<b>Creu que l’Incresa ha estat maltractada pels diferents Ajuntament de Molins de Rei?</b><br />
Si veus les instal·lacions és evident que l’Incresa ha estat maltractada. El Molins de Rei CF té unes instal·lacions acceptables i nosaltres aquí tenim unes instal·lacions força lamentables. Mirant amb perspectiva, l’equip del poble és el Molins de Rei CF. Ara està en vies de solucionar-se, és cert, però quants anys porta el Molins de Rei CF a ple rendiment? Mai he estat dins de la directiva i he vist els números, però si és cert que a vegades m’han ensenyat els papers de les diferents subvencions que es donen a les entitats i he vist coses escandaloses. Tant escandalós com que a tu t’estant donant el 15% del que li estan donant al veí. Jo no sé quins criteris es tenen, però el que és cert és que el Molins sempre ha estat el Molins.<br />
<br />
<b>Creus que l’Incresa també ha estat maltractada pels mitjans de comunicació? </b><br />
<br />
Hi ha detalls que dius “però com pot ser!” L’Incresa sempre ha estat al darrera del Molins en tot, en el mitjans de comunicació també. Ara les coses s’estant equilibrant una miqueta en aquest sentit, es poden llegir les cròniques dels partits. En el Viu Molins de Rei veus notícies i cròniques de l’Atlètic Incresa, més o menys, setmanalment. Les coses s’equiparen una mica.<br />
<br />
<b>No ens facis la rosca. </b><br />
<br />
(Riures compartits) No, no faig la rosca. Ho dic sincerament. Molta gent em comenta quan traieu alguna notícia i està molt bé.<br />
<br />
<b>Un consell per a una persona que comenci ara a jugar al futbol. </b><br />
<br />
Que miri el futbol des del punt de vista de la diversió, però amb certa seriositat. Jo sempre li dic al meu fill que vagi al futbol a divertir-se, però que s’ho prengui seriosament, sinó el puc portar al parc a jugar i no complicar-me tant la vida. La clau de tot està en que el futbol t’apassioni de debò. A mi m’han dit algunes temporades que no comptaven amb mi i, a base d’entrenar, he acabat jugant.<br />
<br />
<b>Després de tants anys, deixa l’entitat en bones mans? </b><br />
<br />
Si, la cosa s’ha consolidat bastant. Arriben temps complicats des del punt de vista econòmic, però hi ha molt de potencial humà. Hi ha bons grups en el amateur i en el juvenil. Jo crec que el fet d’aconseguir la permanència ha unit més a la gent, i això és important. A més, hi ha una junta que està currant bastant. Aquests són els grans oblidats. Fent el treball brut, aguantant pares, amb tots els papers… si no fos per ells, no existiria el futbol.<br />
<br />
<b>I que mou a aquests “oblidats” a fer la seva feina?</b><br />
Això em pregunto. Jo t’asseguro que els diners no són. Potser el fet de tenir fills a l’entitat, però no ho sé. Jo no ho faria, a vegades em sento egoista en aquest sentit.<br />
<br />
<b>Et veus tornant al l’Atlètic Incresa des d’un altre punt de vista que no sigui jugador. Per exemple, d’entrenador?</b><br />
<br />
No, la meva feina m’absorbeix molt temps lliure al fer torns que canvien de tant en tant. El temps que em queda vull dedicar-lo a la família. A més, ara per ser entrenador necessites uns cursets i unes coses una mica estranyes, que a més a més són cares, i això em treu les poques ganes que tenia. Crec que últimament el futbol s’ha convertit en un negoci. En el fons això dels entrenadors està bé, ja que els entrenadors han de saber el que fan, però s’ha fet un gran negoci al voltant del futbol que no m’agrada.<br />
<br />
<b>És evident que el futbol és un negoci si parlem dels grans clubs, però creu que aquest ambient també ha arribat als clubs petits? </b><br />
<br />
Dins dels grans clubs hi ha un negoci del qual tothom surt beneficiat. Jugadors, directius, premsa… però en el clubs petits jo em pregunto qui guanya amb aquest negoci ja que les entitats cada vegada van més ofegades econòmicament. L’any passat, per exemple, amb la nova Federació Catalana el preu de les fitxes van pujar, els preu dels àrbitres també. Tot puja però aquí el club no guanya ja que no cobra per entrades. Sí que cobra les quotes del futbol base però, evidentment, si poses un preu molt alt per aquestes quotes els nens marxen. En el gran futbol el negoci està repartit i tothom guanya, més o menys, però aquí el club en té prou amb subsistir. Si una fitxa val 100€ i tens 20 jugadors un amateur et costa 2.000€ per temporada. D’on els treus? I això oblidant-nos dels àrbitres, l’equipació… Un primer equip, ara per ara, és un problema.<br />
<br />
<b>Contesta’ns ràpidament amb el primer que se’t vingui al cap. Un entrenador?</b><br />
<br />
Ferreiro.<br />
<br />
<b>Un jugador?</b><br />
<br />
Rafa García, que era i és el meu millor amic.<br />
<br />
<b>Un president?</b><br />
<br />
Joaquim Balaguer, que va ser amb el que més anys he passat.<br />
<br />
<b>Una persona que sense ser jugador ni entrenador hagi estat vinculada amb el club. </b><br />
Roque, que durant els últims anys sempre ha estat aquí acompanyant l’equip. Li tinc molt de “carinyo”.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/inicis-cer-incresa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img height="215" src="http://www.viumolinsderei.com/wp-content/uploads/inicis-cer-incresa.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: start;">Imatge dels inicis del CER Incresa. Ara per ara, els vestuaris són, majoritàriament, els mateixos // Arxiu</span>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-64406035808743912962012-08-15T15:49:00.001+02:002012-08-15T15:49:46.463+02:00El espejismo del deporte femenino<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNu8uojoOS4wGXU2JBHalxJ9mVjw7dftUcPaAiu_CB1lNqzlm9trofg0MbhsFExZspeJgRnWnTWO_9OPt4dPPGC07jDQbDx_h_3I5wMB7W5056e1gZYLnK3gSDLbQZ5l1dDRy2PQPpLcV3/s1600/1344546080937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNu8uojoOS4wGXU2JBHalxJ9mVjw7dftUcPaAiu_CB1lNqzlm9trofg0MbhsFExZspeJgRnWnTWO_9OPt4dPPGC07jDQbDx_h_3I5wMB7W5056e1gZYLnK3gSDLbQZ5l1dDRy2PQPpLcV3/s400/1344546080937.jpg" width="400" /></a></div>
<br /><i>Post para
<a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com/</a> </i><br />Es una evidencia decir que las mujeres han tirado del carro de la delegación española en los Juegos Olímpicos de Londres 2012. <a href="http://juegos-olimpicos.com/espana-se-despide-de-londres-con-17-medallas/">De las 17 medallas</a>, 11 han sido conseguidas por mujeres. <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/07/22/actualidad/1342981122_846970.html">En los primeros JJOO en que todas las delegaciones tenían presencia femenina</a> con el 45% de la participación total, las españolas han rendido a un gran nivel, superior al de los hombres. <b>Pese a esto, una vez pasada la magia de los JJOO, el deporte femenino topará de nuevo con su realidad. </b><br /><br />Hoy por hoy, España sigue a años luz de las grandes potencias europeas en la promoción del deporte femenino. Aunque es demasiado tarde como para utilizarlo como excusa, el desbarajuste que sufren las mujeres en la práctica del deporte tiene sus raíces, como tantas otras cosas, en los largos años de dictadura franquista. Entonces, la actividad deportiva femenina en un primer momento no se incluyó como parte de los contenidos educativos de Educación Física Femenina (EFF). <b>Un dato paradigmático de la situación es que el atletismo no fue considerado como ‘deporte apto’ para la mujer hasta 1961.</b><br /><br />Con este legado, <b>la democracia se encontró con el reto de aniquilar los estereotipos que vinculaban a la mujer de la práctica de ciertos deportes, como la gimnasia, y la alejaban de la práctica de deportes hasta ahora considerados ‘masculinizantes’</b> como el fútbol o el balonmano. ¿Quién no ha escuchado aquello de que el fútbol es un deporte para hombres?, por ejemplo.<br /><br /><b>Tan cierto es que se ha avanzado muchísimo en este aspecto como que aún hoy en día, en pleno S.XXI, queda mucho trabajo por hacer</b>. <a href="http://www.informe-espana.es/participa/blogs/posts/24/la-percepcion-social-del-deporte-femenino">Un informe de la Universidad de Valencia</a>sobre la percepción del deporte femenino en España del años 2010 revela que el 36% de los españoles creen que se practica menos deporte femenino que masculino.<br /><br /><b>Capítulo aparte merecen los medios de comunicación en este aspecto</b>. El mismo informe citado anteriormente indica que, en las páginas deportivas de los diarios de información general y en los diarios deportivos, <b>el 96,3% del espacio está dedicado al deporte masculino</b>, frente a un 1,4% en el caso del deporte femenino y un 2,3% de noticias sin connotaciones de género.<br /><br /><b>Cualquier jefe de redacción que lea esto pensará aquello de ‘nosotros damos lo que le interesa a la gente’</b>. Yo le recomendaría a ese jefe de redacción que se mirara el partido en el que las selecciones femeninas de waterpolo y balonmano se jugaban las medallas, por ejemplo, y recapacitara sobre la capacidad que tienen estos espectáculos de hacer vibrar a la gente. Dudo que se inferior al del deporte masculino.<br /><br />Otro de los problemas del deporte femenino es el papel que juegan las instituciones y las federaciones. <b>Vemos como las competiciones se ahogan en los problemas económicos estructurales y contextuales y nadie decide ‘rescatarlas’</b>. Resulta especialmente preocupante las situaciones del baloncesto y balonmano femenino, con desaparición de equipos y un éxodo notable de las mejores jugadoras a ligas extranjeras. Que las jugadoras jueguen fuera de España y conozcan como respira el deporte femenino en otros países es positivo, pero no si se produce de forma masiva ya que bajas el nivel de las competiciones nacionales y el interés del deporte de base, que ve que para subsistir de su deporte debe marchar al extranjero.<br /><br /><b>Mientras los clubes se mueren, las federaciones parecen encastadas en generar sistemas de competición costosos, muy alejados de la realidad económica</b>. En casos como el del balonmano femenino, <a href="http://juegos-olimpicos.com/balonmano-las-guerreras-espanolas-se-cuelgan-el-bronce/">bronce en Londres 2012</a>, diferentes federaciones como la catalana y la gallega han presentado modelos de competición con menos desplazamientos largos que hacen asumible competir a nivel nacional. Pero todas estas iniciativas se han topado, de momento, con la negativa de la federación española. El resultado, equipos que pierden categorias fuera de las pista o desaparecen y un gran éxodo de jugadoras a las ligas europeas.<br /><br />Ojalá que estos JJOO marquen un antes y un después y acerquen al deporte femenino español al estatus que tienen la práctica deportiva femenina en otros países europeos. Si miramos los resultados, se lo merecen. <b>Pero creo estamos ante un gran espejismo del deporte femenino</b>.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-20610585549746276212012-08-14T14:47:00.000+02:002012-08-15T14:49:49.573+02:00Londres 2012 en cinco nombres<i>Post para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
Resulta complicado resumir las actuaciones más destacadas en unos juegos olímpicos pero ya que los aros olímpicos son cinco, daremos los cinco nombres de los deportistas que consiguieron las gestas más importantes de Londres 2012.<br />
<a name='more'></a><b><br />Michael Phelps, el final del más grande en una piscina</b><br />
<br />
<img src="http://odstatic.com/juegos-olimpicos.com/phelps-mariposa2.jpg" /><br />
<br />
Los JJOO de Londres 2012 serán recordados como los de la despedida del norteamiricano <a href="http://juegos-olimpicos.com/info/michael-phelps/">Michael Phelps</a>. El deportista más grande de la historia de la natación se despide de los juegos olímpicos con 22 medallas, 18 de oro. Muchos dudaban de él antes de estos juegos pero volvió a demostrar con 6 medallas (4 de oro) que, simplemente, es el más grande.<br />
<br />
<b>La superioridad de Usain Bolt</b><br />
<img src="http://odstatic.com/juegos-olimpicos.com/bolt.jpg" /><br />
<br />
El 100% de efectividad del jamaicano en las finales olímpicas hacen que muchos digan que es el velocista más grande de la historia. En Londres, Bolt ha ganado 3 medallas de oro en las 3 pruebas que ha disputado. Pero <a href="http://juegos-olimpicos.com/?s=Usain+Bolt">Usain Bolt</a> no solo gana, ‘el relámpago’ es capaz aplasta a sus rivales. En todas las pruebas superó a sus competidores con una aparente comodidad que hace pensar que tiene cuerda para rato. Veremos dónde está su límite.<br />
<br />
<b>El arte de David Rudisha </b><br />
<br />
<img src="http://odstatic.com/juegos-olimpicos.com/rudisha_2305563b.jpg" /><br />
<br />
Uno de los momentos más brillantes de estos Juegos Olímpicos fue la final de los 800 metros lisos de atletismo. El keniata <a href="http://juegos-olimpicos.com/atletismo-rudisha-es-eterno/">David Rudisha</a> elevó esta carrera a la categoría de arte con una actuación de leyenda. No solo consiguió la medalla de oro y estableció un nuevo récord del mundo, sino que lo hizo con una elegancia solo al alcance de los más grandes del atletismo. De hecho,<a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/08/10/juegos_olimpicos/1344628226_296870.html">algunos dicen</a> que su gesta es incluso más importante que la de Usain Bolt. 1 minuto y 40 segundos de historia del deporte.<br />
<br />
<b> Mo Farah, el orgullo británico </b><br />
<br />
<img src="http://odstatic.com/juegos-olimpicos.com/mo-farah.jpg" /><br />
<br />
Fueron unos juegos excepcionales para los anfitriones, Gran Bretaña. Consiguieron la tercera posición en el medallero y sus estrellas brillaron con luz propia. Pero un escalón por encima del resto se encuentra la gesta del británico de descendencia somalí,<a href="http://juegos-olimpicos.com/?s=Mo+Farah"> Mo Farah</a>. Si bien es cierto que sus genes son africanos, también lo es que llegó a Gran Bretaña con12 años. Pese a ello, aniquiló la soberanía africana en las pruebas de fondo consiguiendo la medalla de oro en los 10.000 y en los 5.000 metros.<br />
<br />
<b>Gabrielle Douglas rompió el tópico de la gimnasia</b><br />
<br />
<img src="http://odstatic.com/juegos-olimpicos.com/gabrielle-douglas.jpg" /><br />
<br />
La victoria de la norteamericana en el concurso completo de gimnasia marcará un antes y un después en la historia de este deporte. <a href="http://juegos-olimpicos.com/info/gabby-douglas/">Gabby Douglas</a> se convirtió en la primera mujer de color en conseguir la medalla de oro en esta disciplina. Douglas rompía definitivamente con el estereotipo que dice que los deportes más técnicos no son para la gente de color. <a href="http://juegos-olimpicos.com/gestos-olimpicos/">Todo un gesto olímpico. </a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-26474555177905208362012-08-13T14:42:00.000+02:002012-08-15T14:47:44.447+02:00Las júniors de oro<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgpZhJGyzRStwNUQa54OVxYrfoNkwBQTD1jMYcvZqJPg7kdOttxpqqgrCJErx0kbmMq_8c8ts18n6VFGKssUNXJ4cA0Q4Y53KFgCefzuoangQwMxp27gQLGJgLKLhkEAoeluGcDzs3m18Y/s1600/El-equipo-femenino-de-waterpolo-femenino-medalla-de-plata-Foto-COE-500x330.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgpZhJGyzRStwNUQa54OVxYrfoNkwBQTD1jMYcvZqJPg7kdOttxpqqgrCJErx0kbmMq_8c8ts18n6VFGKssUNXJ4cA0Q4Y53KFgCefzuoangQwMxp27gQLGJgLKLhkEAoeluGcDzs3m18Y/s400/El-equipo-femenino-de-waterpolo-femenino-medalla-de-plata-Foto-COE-500x330.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i>Texto para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i></div>
La selección de waterpolo femenino se ha dado ha conocer al gran público consiguiendo la <a href="http://juegos-olimpicos.com/waterpolo-espana-es-plata-tras-caer-con-estados-unidos/">medalla de plata en los Juegos Olímpicos de Londres</a> pero, como pasa con la selección masculina de baloncesto, <b>sus raíces se encuentran en una competición mucho menos glamourosa, unos Campeonatos del Mundo Júnior</b>.<br />
<a name='more'></a>Hace justamente un año en Trieste (Italia), 11 jugadoras lograban la medalla de oro al vencer a Hungría en la final. <b>Las Roser Tarragó, Anni Espar y compañía demostraron tener talento suficiente como para, en un futuro, comandar el waterpolo femenino a nivel mundial</b>. Su entrenador en aquella ocasión fue el mismo que el de estos JJOO, Miki Oca.<br />
<br />
Lo que poca gente imaginaba es que con algunos refuerzos de jugadoras de una edad superior, que corresponden a una generación menos talentosa, serían capaces de llegar a una final olímpica. <b>Han sorprendido a todo el mundo ya que esta era su primera vez, y también la primera vez del waterpolo español, en unos JJOO.</b><br />
<br />
Ellas son el fruto del trabajo que se ha hecho durante años en innumerables clubes de natación catalanes y,<a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/08/09/juegos_olimpicos/1344548244_102331.html"> como recordaba</a> el mito Manel Estiarte en <i>El País</i>, han conseguido poner en el mapa al waterpolo femenino. <b>Este puede ser tan solo el inicio de una gran historia, veremos si logran solidificar definitivamente la práctica de este deporte en nuestras piscinas</b>.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-47720804229770548372012-08-12T14:18:00.000+02:002012-08-15T14:19:05.163+02:00Joel González, talento y disciplina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwQTRi0AVNsl8sbJ7ZtEt65kEsdQJsmzbmv2dojt2QreMrmdSo33fojxMJKSIIyhRtNVEpge5eftwjD-wDfzOUvYukkRDc-FMKmBBxwMbWR-CtEDtRuyDsliuwzQ5k1mAfRCvUhXZdNdB3/s1600/joel-gonzalez--478x270.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwQTRi0AVNsl8sbJ7ZtEt65kEsdQJsmzbmv2dojt2QreMrmdSo33fojxMJKSIIyhRtNVEpge5eftwjD-wDfzOUvYukkRDc-FMKmBBxwMbWR-CtEDtRuyDsliuwzQ5k1mAfRCvUhXZdNdB3/s400/joel-gonzalez--478x270.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Texto para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i></div>
Un profesor de primaria le dijo una vez a la madre de Joel González, Marina Bonilla, que <b>“su hijo, no llegará a nada en la vida”</b> según revela la propia Bonilla en <a href="http://comradio.com/audio/30123">una entrevista</a> al programa <i>Maneres de Viure </i>de <i>COM Ràdio</i>. El motivo es que el pequeño Joel no era capaz de quedarse quieto en la silla ya que se aburría soberanamente en las clases y creaba ciertos problemas a sus maestros.<br /><a name='more'></a><br />Puede que, en aquella época, <a href="http://juegos-olimpicos.com/taekwondo-joel-gonzalez-campeon-olimpico/">al campeón olímpico de taekwondo</a> <b>le faltara un poco de disciplina y autocontrol, justamente dos de los valores implícitos de la práctica de este deporte</b>. De hecho, muchas familias deciden apuntar a sus hijos a taekwondo para que sus hijos aprendan estas virtudes pero Joel lo tuvo un poco más sencillo.<br /><br />Unos años antes, su padre abrió un pequeño gimnasio en la localidad catalana de Vilafant, cerca de Figueras. Después de un breve paso por el fútbol, deporte en el que los entrenadores le utilizaban en cualquier posición gracias su espíritu inquieto,<b> Joel comenzó a practicar esta arte marcial junto a su padre, mecánico de profesión, y su hermana mayor, que logró ser campeona de España de la disciplina</b>.<br /><br />En poco tiempo el talento de Joel le hizo despuntar en diferentes competiciones locales y nacionales y ahora <b>sus copas hacen que el gimnasio de su padre tenga el aspecto de un museo</b>. Con 20 años ya era campeón del mundo, logro que alcanzaría otra vez en 2011. Además, el catalán también ha conseguido la victoria en dos campeonatos de Europa.<br /><br />Pero a parte de sus éxitos deportivos Joel ha conseguido otra cosa muy importante durante estos años, ahora ya es capaz de quedarse quieto en la silla y atender al profesor. Estudia criminología y es de los pocos deportistas que abandonan el Centro de Alto Rendimiento de Sant Cugat para asistir presencialmente a las clases. <b>“Me gusta escuchar al profe”</b>, dice. Por si fuera poco, también estudia administración de empresas a distancia. <b>Talento y disciplina, Joel González es la definición del taekwondo</b>. Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-68289955991195979392012-08-11T14:36:00.000+02:002012-08-15T14:38:02.524+02:00Maider Unda, la utopía hecha realidad<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4mXmYK7jCO8gBVgRtL0DWPWKJES-QHs3RZoBc4QT6vd_TKtapQmW_T4PphGEtYkjt90kvQwIs1kmFvV23vUVjRrZx072v30pAW82qIQ-lkwVwksiPmI-jdrn05aZLxKWRNQ1vP_H_C2R/s1600/maider-unda-celebrando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4mXmYK7jCO8gBVgRtL0DWPWKJES-QHs3RZoBc4QT6vd_TKtapQmW_T4PphGEtYkjt90kvQwIs1kmFvV23vUVjRrZx072v30pAW82qIQ-lkwVwksiPmI-jdrn05aZLxKWRNQ1vP_H_C2R/s400/maider-unda-celebrando.jpg" width="400" /></a></div>
<i>Texto para
<a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a> </i><br />
La tecnología ha transformado en mundo del deporte de élite. Las técnicas de entrenamiento han evolucionado notablemente durante los últimos años. En España, esta evolución se ha producido gracias a los Juegos Olímpicos de Barcelona 92. Pero <b>Maider Unda</b>, <a href="http://juegos-olimpicos.com/lucha-maider-unda-suma-el-bronce/">bronce en lucha libre en los Londres 2012</a>, <b>demuestra que aún se pueden conseguir resultados notables a la vieja usanza</b>.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
La vasca es 14 veces campeona de España de la disciplina y <b>compagina su entrenamiento con su trabajo en un caserío de Olaeta, Álava</b>. Allí brega, día a día, con las ovejas que acabaran produciendo queso denominación de orígen Idiazabal, todo un manjar.<br />
<br />
Gracias a su calidad, M<b>aider fue invitada a llevar a cabo su práctica deportiva en la residencia Blume de Madrid</b>. Pero ella nunca se llegó a sentir cómoda allí, pese a tener todas las facilidades y cuidados que necesita un deportista de élite.<br />
<br />
<b>Decidió seguir su carrera fuera de las grandes estructuras del deporte españo</b>l en una disciplina que no consigue reunir a más de 50 mujeres cuando se organiza un Campeonato de España.<br />
<br />
<b>El gran logro de Maider es llegar a ser, fuera del sistema, la tercera mejor luchadora a nivel mundial. Ella es la utopía hecha realidad</b>. Ahora se retirará para formar una família.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-66759511833903380822012-08-11T14:23:00.000+02:002012-08-15T14:33:13.885+02:00El momento de Brigitte Yagüe<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRaXvJnSsllAclmVm09uc63vSQb28jC8gCXCop0Vu479JaJ2pIKloshoimlmPPCBU9CAJuDNx1BcrlFtkkEAKX0rCRq5BqF1B59sFFUtGDPFZ3rE8iabhTgxDEC79FbY7Nt76P90zRtdm/s1600/Spain-s-Brigitte-Yague-Enrique_54335083468_53389389549_600_396.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRaXvJnSsllAclmVm09uc63vSQb28jC8gCXCop0Vu479JaJ2pIKloshoimlmPPCBU9CAJuDNx1BcrlFtkkEAKX0rCRq5BqF1B59sFFUtGDPFZ3rE8iabhTgxDEC79FbY7Nt76P90zRtdm/s400/Spain-s-Brigitte-Yague-Enrique_54335083468_53389389549_600_396.jpg" width="400" /></a></div>
<br /><i>Post para
<a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com/</a> </i><br />El significado real de la palabra taekwondo es <b>‘camino de perfeccionamiento de la mente a través de los brazos y las piernas’</b> y, en la carrera de cualquier deportista de élite, existe un momento en el que se llega a la perfección, a la cúspide.<br /><a name='more'></a><br /><b>Este momento le ha llegado justo ahora a la taekwondista Brigitte Yagüe,</b> <a href="http://juegos-olimpicos.com/taekwondo-brigitte-es-plata-tras-perder-con-jingyu-wu/">medalla de plata en los Juegos Olímpicos de Londres</a>. A sus 31 años, la mallorquina lo había conseguido todo en Campeonatos del Mundo y de Europa pero tenia una ‘espinita’ clavada, los JJOO.<br /><br />Su ciclo olímpico comenzó en Atenas 2004. En esa competición fue eliminada prematuramente pese a partir como clara favorita. Cuatro años más tarde se perdió los Juegos Olímpicos de Pekín por una triple factura en la muñeca. <b>Su ausencia a esta gran cita marcó un antes y un después en su carrera</b>.<br /><br /><b>Yagüe decidió dejar el deporte y comenzó a trabajar como administrativa</b> -sí, en este país muchos de los olímpicos no viven de su deporte-. Pero un año más tarde, en 2009, decidió volver a entrenar apoyada por su marido Juan Antonio Ramos, quién también fue campeón del mundo de este deporte.<br /><br />Ahora, Ramos y Yagüe dicen que después de lograr superar juntos el reto de esa ‘espinita’ que tenían los dos, los Juegos Olímpicos, <b>quieren afrontar otro reto mucho más común pero también muy complicado, ser padres</b>. Han encontrado la perfección de la mente, eso sí, a través de los brazos y las piernas.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-51920862461422994682012-08-11T14:13:00.000+02:002012-08-15T14:14:07.069+02:00David Cal, el héroe anónimo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6rLsIWKkjwnQYYIg_6MZaMnT19bwkCBjZk4pAGgB7EoQQYtn7LFOQ_8uH-VJAaGceGo330YtjwAIAQerP0JEQOsmgHZjE0IM10OPx2zvmp0amQKdFu0adC8UzyKcWV6564LXUA3hZReo/s1600/david-cal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6rLsIWKkjwnQYYIg_6MZaMnT19bwkCBjZk4pAGgB7EoQQYtn7LFOQ_8uH-VJAaGceGo330YtjwAIAQerP0JEQOsmgHZjE0IM10OPx2zvmp0amQKdFu0adC8UzyKcWV6564LXUA3hZReo/s400/david-cal.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i>Post para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i></div>
<b>“Estoy muy contento, pero la vida no cambia mucho”,</b> estas eran las palabras de David Cal después de <a href="http://juegos-olimpicos.com/david-cal-esta-quinta-medalla-es-un-honor/">conseguir la medalla de plata en la prueba de C-1 mil metros de piragüismo de los JJOO de Londres</a>. El gallego no pierde ese punto de humildad y escepticismo tan propios de su tierra pese a ser el español con más medallas en unos Juegos Olímpicos y el palista más laureado de la historia.<br /><a name='more'></a><br /><b>“Cuando ganas, llegan las palmaditas en la espalda”</b> reconocía Cal en <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/02/16/actualidad/1329381630_672842.html">una entrevista</a> a El País. Este momento siempre suele coincidir con la llegada de los JJOO, cada cuatro años. Antes y después de esta cita, David no deja de ser una persona anónima que se deja los cuernos en preparar su gran cita.<br /><br /><b>El éxito de Cal no se puede entender sin la figura de su entrenador, Suso Morlán</b>. Sus personalidades se complementan formando un equipo casi perfecto. Mientras Cal es frío y calmado, Morlán es una persona caliente y obsesiva que llega a calcular los efectos del viento sobre el estilo de Cal con la ayuda de las nuevas tecnologías.<br /><br /><b>Cal y Morlán pasan largas temporadas fuera de casa, en la soledad de la preparación de las grandes competiciones</b>, muy lejos de los focos a los que están acostumbrados otros deportistas. Para preparar estos JJOO viajaron a Cervo (Lugo) ya que según Morlán era el lugar en España con unas condiciones más semejantes a las que se encontrarían en Londres.<br /><br /><b>Ahora, después de convertirse en uno de los mejores deportistas que este país ha conocido, volverá al anonimato durante un tiempo</b>. Veremos si finalmente en Río 2016 vuelven las palmaditas en la espalda o no.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-72969438408802485272012-08-10T14:07:00.000+02:002012-08-15T14:09:59.708+02:00No son sirenas, son ‘currantes’<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMbE1_ldtMO3-Lrfrqg-OfPyWKxEA8TDXhUZONbtlX1IUwl26SG3w0DzR2quDSqwcNwT0icESi4e_bPis9kyoOIUQAZdVUa6c1kHM2hfhz4jzEpyRCW6WcfCWW5liZHHVdEmAtxd_9on4v/s1600/Natacion-sincronizada-por-equipos-bronce-para-Espana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMbE1_ldtMO3-Lrfrqg-OfPyWKxEA8TDXhUZONbtlX1IUwl26SG3w0DzR2quDSqwcNwT0icESi4e_bPis9kyoOIUQAZdVUa6c1kHM2hfhz4jzEpyRCW6WcfCWW5liZHHVdEmAtxd_9on4v/s400/Natacion-sincronizada-por-equipos-bronce-para-Espana.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<i>Post para<b> </b><a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
<br /></div>
<b>Es habitual leer o escuchar que las chicas de la natación sincronizada</b>, que de momento tienen una <a href="http://juegos-olimpicos.com/natacion-sincronizada-el-caracter-espanol-de-ona-carbonell-y-andrea-fuentes/">medalla de plata en los Juegos Olímpicos de Londres</a>, <b>son sirenas del deporte</b>. Como si sus movimientos en el agua completamente coordinados nacieran por generación espontánea, fruto de una suma de talento innato.<br />
<a name='more'></a><br />
Pero en una disciplina como la natación sincronizada, en la que te enfrentas a unos jueces que examinan minuciosamente tus movimientos en busca del error, <b>los milagros no existen</b>. El hecho de que una federación como la española, con no más de 1.000 licencias en este deporte, plante cara a Rusia, China o Japón, con 10 veces más licencias, se explica por un solo motivo: <b>el trabajo</b>.<br />
<br />
<b>Sesiones de mañana y tarde diarias que suman 10 horas de preparación dentro y fuera del agua</b>. En la piscina de natación sincronizada del Centro de Alto Rendimiento de Sant Cugat del Vallés, esa factoría de deportistas y personas, todos los movimientos son grabados con el objetivo de limar errores, buscando la coordinación perfecta. Fuera del agua, largas sesiones de gimnasio y, durante el último año, entrenamientos con la bailadora Flora Albaicín para aprender el arte del ‘zapateao’ y el movimiento de manos flamenco.<br />
<br />
<b>“Nací sin arte, pero lo he aprendido”</b>, así de clara se mostraba la capitana del equipo de natación sincronizada, Andrea Fuentes, en una <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/08/06/juegos_olimpicos/1344280040_852867.html">reciente entrevista</a> en el diario <i>El País</i>. <b>“Nadar el dúo me ha hecho mejor persona”</b>, aseguraba la catalana. No son sirenas, son ‘currantes’.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-65099010768052698612012-08-09T14:01:00.000+02:002012-08-15T14:09:27.828+02:00Javier Gómez Noya, suerte que no lo dejaste<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDMWQTMNzfUSFpLCXJnnZI9hN06KEDdWqZRy3f4-ZwTKZY78rJa41B6IvdQjtcPxjcq4c0ttQex60-YBiJBZN6uunzYtKoXq0wrttqpos1_sWTrTO3ZRMJ8ybkgpy3FwzDBemhBjpnXBzB/s1600/gomez-noya-cininta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDMWQTMNzfUSFpLCXJnnZI9hN06KEDdWqZRy3f4-ZwTKZY78rJa41B6IvdQjtcPxjcq4c0ttQex60-YBiJBZN6uunzYtKoXq0wrttqpos1_sWTrTO3ZRMJ8ybkgpy3FwzDBemhBjpnXBzB/s400/gomez-noya-cininta.jpg" width="400" /></a></div>
<i>Post para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
<br />
<b>Nacido en Basilea (Suiza) hijo de un matrimonio de emigrantes de Ferrol</b>, la carrera de Javier Goméz Noya, <a href="http://juegos-olimpicos.com/triatlon-plata-para-gomez-noya/">medalla de plata en triatlón de los JJOO de Londres</a>, no ha sido un camino de rosas. De hecho, su propia vida no ha sido sencilla desde un principio. A los tres meses de nacer su familia volvía a Galicia. Momentos complicados para los suyos.<br />
<a name='more'></a><br />
A los 11 años comenzó a jugar al fútbol sala pero pronto descubrió que eso de poder descansar en el banquillo no era lo suyo y decidió inscribirse en el Club Natación Ferrol, en el que destacó en diversos campeonatos infantiles. <b>A los 15 años, y casi como una broma entre amigos, acudió a un triatlón</b>. Para sorpresa de todos, quedó segundo en esa competición en la cual conoció a otro grande de este deporte, el campeón del mundo también gallego, Iván Raña.<br />
<br />
A los 16 años se debatía entre la natación y el triatlón, que por aquel entonces no consideraba importante. Su entorno le convenció para que siguiera por el sendero de un deporte casi desconocido en aquellos tiempos.<b> Era la primera vez que Noya casi deja la práctica del deporte que le ha llevado a la gloria</b>.<br />
<br />
<b>En 1999 una valvupatía aórtica en su corazón hace que el Consejo Superior de Deportes le considere no apto para la práctica del triatlón</b>. Entonces, se abre un conflicto que se alargó durante años entre la Federación Gallega, que le consideraba apto, y este organismo deportivo.<br />
<br />
<b>Pero Javi no quiso dejar esta disciplina</b>. Ante los impedimentos de su federación, decidió competir fuera de las fronteras españolas y, después de sus éxitos intencionales, la federación le volvió a conceder su licencia definitiva en 2006.<br />
<br />
<b>“Nunca me he ido de botellón”</b>, reconocía el plata olímpica en <a href="http://www.laopinioncoruna.es/estaticos/domingo/20080504/domingo.html">una entrevista </a>a La opinión de Coruña. <a href="http://juegos-olimpicos.com/gomez-noya-no-creo-que-el-futbol-deba-ser-olimpico/">Ahora ya no le gusta el fútbol</a> y dice que el triatlón es el deporte más espectacular para verlo por la televisión. Suerte que no lo dejaste, Javi.<br />
<br />
Foto: <b>Felipe Trueba (EFE)</b>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-65958938079335063542012-08-08T14:09:00.000+02:002012-08-15T14:48:53.247+02:00Gestos olímpicos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW6RbpAl1220KQ9C8DfytOlSpxTkSTrD8uRP1yDP2L-kJYSHhnHQ8z2xDffsPGZgcOOxHVUGbyJN1i9odHGkCzBwj9fVGpnmmVGho2s8yCPgeMqWy6flr82Zs2JYaCB6rTogwXV8SmXjeE/s1600/Wojdan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW6RbpAl1220KQ9C8DfytOlSpxTkSTrD8uRP1yDP2L-kJYSHhnHQ8z2xDffsPGZgcOOxHVUGbyJN1i9odHGkCzBwj9fVGpnmmVGho2s8yCPgeMqWy6flr82Zs2JYaCB6rTogwXV8SmXjeE/s400/Wojdan.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<i>Post para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a> </i><br />
<br />
<div>
En unos Juegos Olímpicos, entre las grandes estrellas del deporte internacional, a veces pasan desapercibidos algunos <b>gestos que traspasan los límites del deporte</b> para aportar los llamados valores olímpicos a la sociedad.<br />
<br />
<a href="http://juegos-olimpicos.com/gimnasia-artistica-la-revolucion-de-gabby-douglas/">Cuando Gabrielle Douglas conseguía la medalla de oro en el concurso de gimnasia artística</a>se convertía en la primera mujer de color en hacerlo. <b>Douglas rompía definitivamente con el estereotipo que dice que los deportes más técnicos no son para la gente de color</b>. En su país, Estados Unidos, existen deportes en los que es habitual ver participar a gente negra y otros en los que se hace extraño. De hecho, la propia Douglas, ha tenido que convivir durante años con una familia ajena a su biológica por la dificultad que encontraba para practicar su deporte en su lugar de nacimiento, como revela <a href="http://www.sportyou.es/diario/20120806/15/">este reportaje</a> de Sportyou.<br />
<br />
<a href="http://juegos-olimpicos.com/atletismo-pistorius-se-queda-en-semifinales/">Cuando Oscar Pistorius participaba en la prueba de los 400 metros lisos</a> se convertía en un ejemplo para cualquier persona discapacitada. El sudafricano, a copia de lucha y esfuerzo, ha conseguido que sus ‘cheetahs’ – nombre que se le dan a sus prótesis- tengan un rendimiento similar a las piernas de cualquier persona. <b><a href="http://juegos-olimpicos.com/pistorius-sera-olimpico/">Su historia</a> habla de una larga lucha contra una condición que se le impuso con 13 meses de vida</b>.<br />
<br />
<a href="http://noticias.lainformacion.com/deporte/juegos-olimpicos-de-verano/la-judoca-wojdan-shaherkani-la-primera-mujer-saudi-en-debutar-en-unos-juegos_0jV5HFSca7fyQCMPA4nwf6/">Cuando Wojdan Shaherkani se convertía en la primera mujer saudí en participar en unos JJOO</a>, <b>mandaba un mensaje de esperanza a todas las mujeres de su país, Arabia Saudí</b>. Con o sin hibab (o con uno especial para la ocasión), su combate de judo puede convertirse en un punto de partida más para defensa de los derechos de las mujeres. <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/07/22/actualidad/1342981122_846970.html">Todo esto en los primeros JJOO en que todas las delegaciones olímpicas cuentan con mujeres en sus filas</a>.<br />
<br />
<b>Cuando 11 días después del inicio de los JJOO vemos que la totalidad de medallas conseguidas por la delegación española son obra de mujeres, el deporte femenino nos vuelve a dar una lección</b>. Hay vida más allá de los éxitos de la selección española de fútbol y el último fichaje frustrado del Real Madrid. Estas gestas llegan en un contexto que hace tambalear al deporte femenino, con cada vez más equipos y competiciones que peligran por la manca de patrocinadores y su escasa repercusión den los medios de comunicación.</div>
<br />
Foto: <b>Quinn Rooney</b>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-58945799341871074412012-08-08T13:48:00.000+02:002012-08-15T14:03:22.447+02:00Marina Alabau y el ciclo de la vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiah8OxfADJYMrkhfRJhffVoNZO1aBfkvWK98c1lKWdnvkNF5mCXO2tDhbyS-N29koqu0MGO5drsR1dqpNbi0MerrCMM30l4SrDhcdKU_-_LABaR1a7eWESGrPhi1DXnX41_laz-vyRElPd/s1600/Marina-Alabau-logra-oro-Windsurf_TL5IMA20120807_0257_8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiah8OxfADJYMrkhfRJhffVoNZO1aBfkvWK98c1lKWdnvkNF5mCXO2tDhbyS-N29koqu0MGO5drsR1dqpNbi0MerrCMM30l4SrDhcdKU_-_LABaR1a7eWESGrPhi1DXnX41_laz-vyRElPd/s400/Marina-Alabau-logra-oro-Windsurf_TL5IMA20120807_0257_8.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<i>Posts para
<a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
<div>
<br />
<div>
<b>Weymouth será un lugar especial para Marina Alabau el resto de su vida</b>, y no exclusivamente por ser el sitio en el que la sevillana <a href="http://juegos-olimpicos.com/vela-alabau-consigue-el-primer-oro-del-equipo-olimpico-espanol/">ha conseguido su primera medalla de oro en unos JJOO</a>. Fue allí cuando en 2009 consiguió su, hasta el momento, única victoria en un mundial de su disciplina, la clase RS:X de windsurf. Aunque en la bahía británica le recuerda algo más.<br />
<a name='more'></a><br />
<b>La historia de Alabau es de viajes entre olas</b>. El primero de ellos fue en unas vacaciones en Isla Canela (Huelva), cuando visitando a una de sus tías se topó con un primo que practicaba la vela y decidió probar la experiencia. Con el tiempo, Marina descubrió que los barcos eran demasiado ‘tranquilos’ para ella y decidió subirse a una tabla, de la cual ya no volvió a bajarse.<br />
<br />
A partir de aquí, cinco victorias en campeonatos de Europa, una en un campionato del mundo y dos segundas posiciones en mundiales pasando por lugares como Perth, Auckland, Tel Aviv o Madeira.<b>Hace cuatro años, en los Juegos Olímpicos de Pekín, pasó por uno de los momentos más duros de su carrera</b> al quedar fuera del podio. Consiguió un diploma olímpico.<br />
<br />
Pero el ciclo de la vida ha querido que Marina Alabau llegara a los más alto que puede aspirar un deportista justo en el lugar del que se despidió de una de las personas más importantes de su carrera, su antiguo entrenador Kim Lythgoe, con el que conquistó dos títulos europeos y su única medalla de oro a nivel mundial.<br />
<br />
Lythgoe falleció víctima de un accidente practicando submarinismo en unas vacaciones justamente posteriores a los mundiales de Weymouth 2009, esa fue su última competición a su lado.<b> “Quiero agradecérselo a Kim, ya que este era nuestro objetivo y creo que él estará orgulloso de mí esté donde esté”</b>, declaró Alabau al llegar a la meta más importante de su carrera.</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-90136074962773109822012-08-07T16:35:00.000+02:002012-08-07T16:37:37.090+02:00Maialen Chorraut: de La Concha al cielo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhigXeiuUjdV93nvyLU0rrDYW8xbSj7mdZSv9RhwDIArE0g3DH-Kp264Uqwm_7vBaDsJY0sHVI4m6exrHhANmyfyKSJ6SZ4aiSbAdOdqlr34xEBL0sEorHCjgHnkGUq8ckkSrYAu6GqG4VI/s1600/Maialen-27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhigXeiuUjdV93nvyLU0rrDYW8xbSj7mdZSv9RhwDIArE0g3DH-Kp264Uqwm_7vBaDsJY0sHVI4m6exrHhANmyfyKSJ6SZ4aiSbAdOdqlr34xEBL0sEorHCjgHnkGUq8ckkSrYAu6GqG4VI/s400/Maialen-27.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<i>Texto para </i><i><a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
<br />
El de Maialen con la piragua comenzó como un amor de verano, en la playa de La Concha de Donostia. Con 15 años, se apuntó a un cursillo y, experimentando, encontró algo que le marcaría de por vida. <b>“Hay que jugar con el agua, no pelearse con ella”</b>, así resume su estilo la medallista olímpica aguas aguas bravas.<br />
<br />
<b>“Vivo al 100% para el piragüismo, así lo he decidido”</b> dice Chorraut para <a href="http://www.rtve.es/deportes/20120803/maialen-chourraut-sereno-triunfo-del-teson/553518.shtml"><i>TVE</i></a>. Entrena cada día, se concentra en la Seu de Urgell, y nunca se acuesta más tarde de las diez. Odia la fiesta. <b>“Mis amigos no quieren venir a cenar a casa por el horario”</b> bromea en declaraciones a la<i> <a href="http://www.cadenaser.com/deportes/audios/maialen-chourraut-larguero-primero-he-pensado-tenia-oro/csrcsrpor/20120803csrcsrdep_1/Aes/">Cadena SER</a></i>. Su entrenador y a la vez pareja, Xabier Etxaniz, la define como una mujer <b>“dura y sensible”</b> en declaraciones a <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/08/02/juegos_olimpicos/1343938772_915585.html"><i>El País</i></a>. <br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Una vida entregada al deporte en cuerpo y alma. Solo así se explica el pequeño milagro del piragüismo en aguas bravas. En España no se sobrepasan los 400 palistas federados, una cifra muy inferior a la del resto de potencias en este deporte y, pese a eso, se ha conseguido <a href="http://juegos-olimpicos.com/piraguismo-bronce-para-maialen-en-k1-en-aguas-bravas/">una medalla de bronce</a>, un cuarto puesto y un quinto puesto.<br />
<br />
<b>“He aprendido a vivir con las inseguridades, lucho con ellas y las intento superar”</b> explica la vasca. Diversas luxaciones de hombro llevaron a Maialen a la difícil decisión de pasar por los quirófanos. En 2005 y 2006 se operó de los dos hombros para evitar sus continuos problemas. Cuentan que su entorno invitó a la vasca a abandonar la práctica de este deporte. Pero entre ella y su entrenador decidieron continuar en su viaje de La Concha al cielo.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-78758192849380280482012-08-05T15:00:00.002+02:002012-08-05T15:00:30.963+02:00Mireia Belmonte: La hija de Poseidón<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaA0ref83zyjnQ38ftP_Edj6u5q-MVi2M0EJ27Ej87Ktck1vxiEB0NbQ2OpWsSRA9uGsfjv0shijPs_Q0kp0I3_WbSWBaucyrLqgU3Xh8m9DU25kPV49UGtmlfj3mLbll8e5gjcOfTbVMz/s1600/Belmonte+Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaA0ref83zyjnQ38ftP_Edj6u5q-MVi2M0EJ27Ej87Ktck1vxiEB0NbQ2OpWsSRA9uGsfjv0shijPs_Q0kp0I3_WbSWBaucyrLqgU3Xh8m9DU25kPV49UGtmlfj3mLbll8e5gjcOfTbVMz/s400/Belmonte+Web.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<i>Texto para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com/</a></i><br />
<br />
Nacida un 10 de noviembre de 1990 en la cuna del baloncesto catalán, Badalona, Mireia Belmonte no se dedicó a la canasta como estaba de moda en la hiperpoblada ciudad de la primera corona metropolitana de Barcelona. A los cuatro años, <b>los médicos le recomendaron la práctica de la natación para rectificar una columna vertebral torcida por culpa de una escoliosis</b>. Así pues, fruto de una ‘desgracia’ nació la bonita relación de Mireia con el agua.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
Comenzó compitiendo en las filas del Club Natació Badalona y después de despuntar en los campeonatos infantiles de España en 2001 y 2002, fichó por el Club Natació Hospitalet y entró en el Centro de Alto Rendimiento de Sant Cugat bajó las ordenes de Jordi Murio. Fue en sus años en el CAR cuando Mireia forjó una personalidad competitiva que le hace aprender de las derrotas. <b>“Aprende de tus errores para poder disfrutar al máximo de cada uno de tus triunfos”</b>, dijo Belmonte poco antes de la cita olímpica en <a href="https://twitter.com/miss_belmont">su Twitter</a>, en el que bajo el nombre de <b>@miss_belmont</b> suele hacer reflexiones que van más allá del deporte.<br />
<br />
En 2005, con tan solo quince años, participó en los campeonatos de España de natación en los que sorprendió a todos. A partir de aquí, Belmonte comienza a crecer como nadadora batiendo registros a nivel estatal y logrando diferentes medallas en campeonatos de España. Los Campeonatos del Mundo junior 2007 y la medalla de oro en los 200 metros estilos de los europeos de Eindhoven en 2008 hicieron de Belmonte una de las grandes realidades de la natación española. Pero no todo fueron victorias en la historia de la nadadora. En los Juegos Olímpicos de Pequín 2008, con 17 años,<b> la presión le pudo y muchos la acusaron de no responder a las expectativas en las grandes ocasiones</b>.<br />
<br />
En 2010 se produce un gran cambio en su carrera de la mano de un reconocido entrenador francés, <b>Frederick Vergnoux. “La nueva manera de entrenar derivó en un cambio de mentalidad”</b> explicó Belmonte en una entrevista a El Mundo. Cuatro medallas en el mundial de Dubai dieron sentido al cambio. Después de una discreta actuación en el mundial de Shangai sirvieron para que las críticas volvieran a estar a la orden del día.<br />
<br />
Pero la hija de Poseidón, <a href="http://www.ivoox.com/rap-pablo-sudoku-a-mireia-belmonte-audios-mp3_rf_1361816_1.html">así la apodó el joven rapero Pablo Sudoku en una canción</a>, renació de sus cenizas el pasado miércoles consiguiendo la medalla de plata en los 200 metros mariposa. Después de una carrera llena de curvas, como su espalda, Mireia Belmonte ya forma parte del olimpo consiguiendo la primera medalla española en natación desde Sidney 2000.<br />
<br />
<i> Foto: <a href="http://mireiabelmonte.com/">mireiabelmonte.com</a></i>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-67146900858411293632012-07-23T22:06:00.000+02:002012-07-23T22:07:52.007+02:00Ciclisme, l'esport dels esclaus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchbf4sV2GwCDy5RMaQ6FSLQjRnQnoJzRDn2XtUF3xBlHuVeSpJt8vPrVtUTISkApSnAKvSUPHNXitHxnY6BVMF_3HiqCHjnWxutYZVHGZk2pNSbViK_WP-fryfPQJyh8ccqoHgvNDOS_5/s1600/melcior-mauri2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchbf4sV2GwCDy5RMaQ6FSLQjRnQnoJzRDn2XtUF3xBlHuVeSpJt8vPrVtUTISkApSnAKvSUPHNXitHxnY6BVMF_3HiqCHjnWxutYZVHGZk2pNSbViK_WP-fryfPQJyh8ccqoHgvNDOS_5/s320/melcior-mauri2.jpg" width="256" /></a></div>
Deixo per aquí un reportatge fet pel programa <i><a href="http://www.comradio.com/programa/com-esports-competicio">COM Esports Competició</a></i> de <i><a href="http://www.comradio.com/">COM Ràdio</a></i>. L'audio correspon a una de les hores del programa del passat dissabte 21 de juliol així que escoltareu la veu de l'amic <a href="http://rogercastillobosch.blogspot.com/">Roger Castillo</a> al principi donant-li pas.<br />
<br />
És una reflexió sobre el ciclisme i la seva essència amb especial atenció a la situació actual d'aquest esport a Catalunya. Parlen Melcior Mauri, un dels ciclistes catalans de més recorregut, Ruben Perís, director de la Volta Catalunya i Marc Vilanova, un dels ciclistes de més projecció del pilot català amateur. Ens acompanyen una cançó feta amb els sons que produeix una bicicleta, la banda sonora de la passada Volta Catalunya i la melodia del Tour de França 2012.<br />
<br />
Espero que us agradi!<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="70" name="iframe_audio" scrolling="no" src="http://www.comradio.com/audio/29082/embed" width="400"></iframe><br />
------------------<br />
<a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2011/08/que-se-nha-fet-de-joseba-beloki.html">Què se n'ha fet de... Joseba Beloki</a><br />
<a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2011/03/felicidades-volta-catalunya.html">Felicidades Volta Catalunya</a><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-81056110214796463242012-07-18T13:47:00.000+02:002012-07-18T13:49:11.039+02:0076 años después<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/pgNAnsYxyz4" width="580"></iframe>
<br />
A buen entendedor...<br />
--------------------<br />
Vídeo vía <a href="http://alvaro-martinez.net/">Álvaro Martínez</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-31467467803546135042012-07-07T15:21:00.000+02:002012-08-07T15:28:24.966+02:00Pistorius será olímpico<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzmYesexy-9p8olwacg9U871qkDzPm8UoTX8injCzeiTxtSXbqVYFS0S0EjArnwbtdGSzsW7NdpH_ATa7XTZhr4XneH33rWa0JNGD8Jx0MQywNcX-Qjc-4u0m6XHOdNNKiX1LTLsKkEpoP/s1600/pistorius-heat_2299273b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzmYesexy-9p8olwacg9U871qkDzPm8UoTX8injCzeiTxtSXbqVYFS0S0EjArnwbtdGSzsW7NdpH_ATa7XTZhr4XneH33rWa0JNGD8Jx0MQywNcX-Qjc-4u0m6XHOdNNKiX1LTLsKkEpoP/s400/pistorius-heat_2299273b.jpg" width="400" /></a></div>
<i>Texto para <a href="http://juegos-olimpicos.com/">http://juegos-olimpicos.com</a></i><br />
Oscar Pistorius participará en los 4×400. El sudafricano llega de esta manera a la cima de su carrera superando a sus detractores que alertan de que sus piernas metálicas le otorgan ventaja competitiva frente a los rivales. El TAS avala su participación.<br />
<br />
Blade Runner, así se le conoce, será el primer atleta de la historia en ser a la vez olímpico y paraolímpico. El sudafricano, con piernas de fibra de carbono después de ser amputado a los 13 meses de vida, cumple de esta manera su gran sueño. Así de feliz se mostraba Pistorius en <a href="https://twitter.com/OscarPistorius/">su cuenta de Twitter</a> anunciando que participará en los Juegos Olímpicos y Paraolímpicos.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="es">
Today is really on of the happiest days of my life! Will be in <a href="https://twitter.com/london2012"><s>@</s><b>london2012</b></a> for both the Olympic and Paralympic Games!<br />
— Oscar Pistorius (@OscarPistorius) <a data-datetime="2012-07-04T11:22:00+00:00" href="https://twitter.com/OscarPistorius/status/220477555692679168">julio 4, 2012</a></blockquote>
<script charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
”Uno de los días más felices de mi vida” declaró el atleta. Y no es para menos ya que, además de pasar a la historia como el primer atleta olímpico y paraolímpico, su vida habla de superación contra las dificultades físicas y sociales.<br />
<br />
No contento con ser uno de los mejores atletas discapacitados del planeta, Pistorius decidió ponerse la meta de llegar a competir contra atletas sin discapacidades físicas y ha conseguido ser tan competitivo como para participar en los 4×400 de Londres.<br />
<br />
En su viaje hacia la igualdad, él y sus cheetahs, nombre de sus prótesis, han tenido que luchar contra múltiples detractores que consideran que sus extremidades metàlicas le dan ventaja. No hay un consenso sobre la materia. Se pueden encontrar <a href="http://www.uv.es/brizuela/docs/BrizPistSp.pdf">estudios que indican que Pistorius no tiene ventaja</a> y <a href="http://archivo.marca.com/edicion/marca/atletismo/es/desarrollo/1070765.html">otros que aseguran exactamente lo contrario</a>.<br />
<br />
Pero el propio TAS cerró la polémica hace cuatro años aceptando al sudafricano para competir en Pekín. <a href="http://juegos-olimpicos.com/pistorius-consigue-clasificacion-olimpica-48525/">Entonces Blade Runner no consiguió la clasificación</a>. Ahora, unos juegos después,Pistorius pasará a la historia del deporte superando una barrera impuesta a los 13 meses de vida.<br />
<br />
Foto: <b>Olivier Morin /AFP</b>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-61421692626589621592012-07-05T09:00:00.000+02:002012-07-05T13:00:05.474+02:00Juegos-Olímpicos.com<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCFUyBMZ0wJdLfL-ETxJD9jYqgXqw8TWlpM7lp6iw8MjazkmNS8e55SHUf1FWgIvnaTnDpscki2VMjhXH3gIkdkvSCf4sN5npWp8X5zzOSALGH1HmmaNq8hVxLBC3LzCzvQnRhcc-kJBu/s1600/web+JJOO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCFUyBMZ0wJdLfL-ETxJD9jYqgXqw8TWlpM7lp6iw8MjazkmNS8e55SHUf1FWgIvnaTnDpscki2VMjhXH3gIkdkvSCf4sN5npWp8X5zzOSALGH1HmmaNq8hVxLBC3LzCzvQnRhcc-kJBu/s400/web+JJOO.jpg" width="400" /></a></div>
Desde hace semanas le daba vueltas a una cosa: me venia de gusto escribir alguna cosa sobre los Juegos Olímpicos de Londres. Evidentemente, hablaremos larga y extensamente sobre ellos en <i><a href="http://www.comradio.com/">COM Ràdio</a></i> pero ya saben eso que dicen de que <i>las palabras se las lleva el viento</i> y buscaba hacer algo más tranquilo y sosegado que la inmediatez que rige la radio habitualmente.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Esto era un deseo y nada más pero resu<span id="goog_501227148"></span>lta que me ha llegado la<b> <a href="http://juegos-olimpicos.com/">oportunidad de colaborar en <i>Juegos-olimpicos.com</i></a></b>, un blog de <span id="goog_501227149"></span><i>Ocio Digital </i>ofrecido por <i><a href="http://www.lavanguardia.com/">La Vanguardia</a></i>. Se trata de una colaboración en la que explicaremos historias sobre todo tipo de deportes siempre relacionadas con los juegos. No es lo mismo que estar en Londres al pié del cañón pero bueno, todo llegará. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquí os dejo mi primera colaboración sobre la convocatoria de la selección de fútbol. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a name='more'></a><div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<br /></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
</div>
<h2 style="text-align: center;">
<a href="http://juegos-olimpicos.com/los-elegidos-de-milla-uno-por-uno/" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Los elegidos de Milla, uno por uno</span></a></h2>
<br />
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://juegos-olimpicos.com/los-22-elegidos-de-luis-milla/" style="font-weight: bold; text-decoration: none;">La lista de 22 preseleccionados</a> Luis Milla ya es pública y en ella destaca la presencia de <strong>tres campeones de la Eurocopa</strong> con la selección absoluta. Analizamos a los olímpicos de la selección española de fútbol uno por uno.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span id="more-84556" style="background-color: white;"></span></span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<strong><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Porteros:</span></strong></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>David de Gea</strong> (Manchester United): de la cantera del Atlético de Madrid este año ha dado el salto a la Premier League en la que ha tenido una temporada irregular. Destaca por sus <strong>reflejos</strong> y debe mejorar en la madurez bajo los palos pese a dar muestras de gran personalidad. Sin lugar a dudas, será el portero titular.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Joel </strong>(Rayo Vallecano): Entre Courtois y David de Gea frenaron su progresión en el Atlético de Madrid. Este año ha defendido la portería del Rayo Vallecanos en calidad de cedido a base de reflejos <strong>elécticos</strong> y su regreso al equipo <em>colchonero</em> parece complicada ante la progresión del belga.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Diego Mariño</strong> (Villareal): vivirá a la sombra de David de Gea y Joel. El de Vigo ha sido internacional en todas las categorias inferiores de la selección. Es un portero de la <strong>confianza</strong> de Milla quien espera encontrar en él a un jugador capaz de reaccionar ante las posibles eventualidades.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<strong><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Defensas:</span></strong></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Álvaro Domínguez</strong> (Borussia Mönchengladbach):<a href="http://www.mercafutbol.com/noticias/dominguez-no-tengo-sensacion-irme-por-puerta-atras-119991" style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> el central madrileño acaba de resolver su futuro dirección Bundesliga</a> y, por lo tanto, llegará completamente concentrado en la selección. Se queda a un centímetro del 1,90 y destaca por su <strong>contundencia</strong> y colocación sin estar privado de un buen manejo del balón.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Alberto Botía</strong> (Sporting de Gijón): formado en las categorias inferiores de Real Madrid y FC Barcelona este año ha vivido su año más complicado con el descenso de su equipo. Un central que siempre saca el <strong>balón jugado</strong> y está atento al cruce. Sabe guardar la espalda de los laterales si estos son ofensivos.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Mikel San José </strong>(Athetic Club): explotó tarde y el Athletic lo fichó a los 16. Desde entonces su progresión ha sido meteorica pasando por el equipo reserva del “spanish” Liverpool de Rafa Benítez e incluso jugando algún partido con el primer equipo. Central<strong> imponente</strong> con facilidad para rematar en las las jugadas a balón parado.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Iñigo Martínez</strong> (Real Sociedad): la gran temporada del central en su equipo ha sido crucial en su convocatoria. <strong>Sin contemplaciones </strong>en defensa posé un gran desplazamiento en largo además de un buen disparo. Ha sido capaz de marcar dos <a href="http://www.youtube.com/watch?v=MzMC-EAmZeg&noredirect=1" style="font-weight: bold; text-decoration: none;">goles desde el centro del campo</a> esta temporada.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Martín Montoya </strong>(FC Barcelona): lateral derecho de gran <strong>recorrido</strong>. Es ordenado y controla cuando debe subir y cuando debe guardar su posición. De momento, vive tapado por Dani Alves pero cada vez que ha tomado la alternativa en el Barça ha rendido a un gran nivel.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>César Azpilicueta</strong> (Marsella)<strong>: </strong>lateral derecho que se puede adaptar a jugar por la izquierda. Destaca por ser un lateral <strong>completo</strong>. Sube bien la banda y tiene buen toque de balón. En su segunda temporada se ha asentado en la Ligue1 aunque <a href="http://www.mercafutbol.com/noticias/el-real-madrid-sigue-azpilicueta-119529" style="font-weight: bold; text-decoration: none;">puede volver</a> a la liga española.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Jordi Alba</strong> (FC Barcelona): la revelación de la pasada <a href="http://www.eurocopa.com/" style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Eurocopa</a> y uno de los mayores atractivos de esta selección. El Barça no lo quiso en cadetes por su estatura y ahora han pagado 12 millones por él. Tiene una auténtica locomotora en sus piernas. <strong>Rapidísimo</strong>. Suple sus carencias defensivas, de pequeños era delantero, con actitud e intensidad.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<strong><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Centrocampistas:</span></strong></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong></strong><strong>Javi Martínez</strong> (Athetic Club): Después de la actuar durante toda la temporada como defensa central de la mano de Bielsa es difícil intuir los planes de Milla. Juegue en la posición que juegue, el actual campeón de la Eurocopa absoluta es uno de los jugadores con más <strong>jerarquía</strong> en este grupo. Completo. Roba, pasa y remata. Lo tiene todo.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Thiago Alcántara</strong> (FC Barcelona): uno de los tres jugadores con más <strong>talento</strong> de estos Juegos Olímpicos. A diferencia de los sudamericanos como Neymar, Alcántara está más maduro para este tipo de competiciones. Si bien antes era increíble e intermitente, ahora el medio centro creativo ha adquirido madurez y ha aprendido cuando puede arriesgar con la pelota y cuando no. Veremos si se recupera a tiempo de sus problemas físicos.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Isco</strong> (Málaga): el de Benálmadena refleja la esencia del fútbol andaluz: el talento callejero. Es capaz de romper a dos rivales en poco más de un metro cuadrado con su <strong>ingenio. </strong>El del Málaga puede ver el último pase haciendo luz entre las sombras.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Oriol Romeu</strong> (Chelsea): el catalán es el <strong>equilibrio</strong> que todo equipo ofensivo necesita. El típico jugador que suele encantar a todo entrenador. El yerno que toda suegra quiere tener. A partir de una colocación casi perfecta, nunca falla en el pase corto y llega siempre a las coberturas. Un seguro de vida.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Ander Herrera</strong> (Athletic Club): el protegido de la cantera del Zaragoza llegó a Bilbao con las dudas de adaptarse a un juego distinto y el estilo de Biela le ha sentado fenomenal. Tiene una gran <strong>visión de juego</strong> capaz de organizar al equipo y filtrar pases de gol a los delanteros.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Koke </strong>(Atlético de Madrid): medio centro <strong>trabajador. </strong>Libera a sus compañeros más creativos y a la vez es capaz de desatascar un partido con su llegada. Implicado en un<a href="http://www.as.com/futbol/articulo/koke-pide-disculpas-exhibir-simbolo/20120511dasdasftb_37/Tes" style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> incidente</a> poco afortunado durante las celebraciones de la Europa League.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Juan Mata</strong> (Chelsea): autor del último gol de la absoluta campeona de la Eurocopa debe ser el jefe en ataque del conjunto de Milla. Su <strong>calidad</strong> y sus galones le convierten en un indiscutible. Cae a las bandas si juega por el centro y llega al centro si juega por la banda. Buen uno contra uno y claridad en el último pase.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Iker Muniain</strong> (Athletic Club):<strong> Desequilibrante</strong>. No hay defensa capaz de pararle en el regate corto por su gran cambio de ritmo. Además tiene la verticalidad propia de Lezama. Otro de los jugadores llamados a marcar las diferencias en estos Juegos Olímpicos.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<strong><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Delanteros:</span></strong></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Adrián</strong> (Atlético de Madrid): un jugador que debuta con gol en el Camp Nou demuestra que es<strong>especial</strong> desde el principio. En el equipo colchonero ha dado un gran salto convirtiéndose en un jugador regular. Técnico, rápido y vertical será titular en los Juegos. Su imaginación siembra el miedo entre los defensas.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Rodrigo</strong> (Benfica): <strong>el nueve más clásico</strong> de los seleccionados por Milla. Pese a eso, no hablamos del típico “tanque”. Tiene una gran técnica y sus desmarques de ruptura son como el agua para cualquier centrocampista con visión de juego. El Real Madrid lo dejó escapar.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Álvaro Vázquez</strong> (Espanyol): Pese a que ‘Alvarito’ siempre suele responder en las grandes ocasiones, aún le falta dar el salto de madurez que sí han dado otros compañeros de selección. Muy <strong>listo</strong>, sabe como generar espacios entre los centrales y aprovecha cualquier fallo de la defensa rival.</span></div>
<div style="font-size: 13px; line-height: 17px; margin-bottom: 16px; text-align: left;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Tello</strong> (FC Barcelona): otro ‘Guardiola boy’. Extremo con una <strong>velocidad</strong> vertiginosa. Puede romper un partido con su uno contra uno y nunca se esconde al encarar al lateral.</span></div>
</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-51779292227664384792012-06-16T00:53:00.000+02:002012-06-16T00:55:13.951+02:00Benvingut #Extramurs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGvegdmSWyGKuJcwPq7VkMxMzqm3DZ8ry8tUqwMzq2GtzuErgR79RJusJ5YIdGHKEZ07R7gEAfJIkbpXUBoVTYyA_6HWRaCU3DtmlAri0lU3PdT-eniS-FXSMFGu0wEGtcGbXTaKfc3z7v/s1600/extra.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="62" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGvegdmSWyGKuJcwPq7VkMxMzqm3DZ8ry8tUqwMzq2GtzuErgR79RJusJ5YIdGHKEZ07R7gEAfJIkbpXUBoVTYyA_6HWRaCU3DtmlAri0lU3PdT-eniS-FXSMFGu0wEGtcGbXTaKfc3z7v/s320/extra.png" width="320" /></a></div>
Plou, i plou molt. La crisi ofega el periodisme. Això és així i és per això cada vegada que neix una nova iniciativa comunicativa sempre és benvinguda. A més, si coneixes a les persones que hi ha al darrera i saps que decideixen lluitar contracorrent però amb els <a href="http://karmapeiro.wordpress.com/2012/05/25/mai-perdis-el-temps-en-allo-que-no-creus-periodismedecarrer-mis_decibelios-janquim/">valors</a> per sobre de tot és de rebut que li donem la benvinguda en aquest petit bloc.<br />
<br />
Informació internacional en català i sense fronteres de cap tipus, així definiria un nou projecte anomenat <a href="http://www.extramurs.cat/">Extramurs</a>. Neix sense cap tipus de recolzament econòmic al darrera, però també sense cap tipus de lligam que els impedeixi sentir el plaer d'explicar històries. Feu-li un cop d'ull.<br />
<br />
De tant en tant mostraré el meu recolzament amb alguna col·laboració esporàdica. Us deixo la primera per aquí, tot i que ja té unes setmanes potser us agrada.<br />
<br />
<a name='more'></a><b><u>El feixisme reviu als estadis de futbol italians</u></b><br />
<b><br /></b>
Un cap de setmana de primavera de 2012. Un home aixeca el seu braç dret amb un gest brusc, inclinant els seus dits cap amunt amb la mà estesa per acabar fent la salutació feixista, que recorda l’Ave Cèsar romà, un dels símbols dels horrors del segle passat. Aquest gest es produeix just al davant de milers i milers de persones que, com si no haguessin après res del nostre passat, decideixen admirar-lo i el responen fent també ells la salutació feixista. No és una pel·lícula històrica, ni un malson: és un estadi de futbol.<br />
<br />
Partit de la lliga italiana on la Lazio de Roma fa de local a l’Estadi Olímpic i amb el Nàpols, l’equip més important del sud del país, com a visitant. És un partit molt important ja que els dos equips es juguen el poder ser o no en les competicions europees la temporada vinent i, finalment, la Lazio aconsegueix la victòria. Si bé el resultat del partit ens importa més aviat poc, la forma de celebrar-la si que és rellevant. El defensa Stefan Radu (Romania, 1986) decideix saludar a la Curva Nord lazial, lloc on es situen els ultres de la Lazio, de la manera que em descrit abans. Hores després, el club fa <a href="http://www.mediafax.ro/sport/lazio-roma-il-apara-pe-stefan-radu-9496029/">un comunicat</a> on nega la relació entre la celebració del seu jugador i la política i, amb això, tema tancat fins el proper cap de setmana. “El gest de Radu després de la victòria contra el Nàpols de cap manera fa apologia del feixisme (…) el jugador estava celebrant la victòria i és un gest d’alegria”, diuen. Amb aquesta explicació n’hi ha prou, no fa falta dir res més. No hi ha cap multa ni cap advertiment públic i gairebé ningú es posa les mans al cap a Itàlia, sembla que tot és normal. De fet, <a href="http://www.gazzetta.it/Calcio/Squadre/Lazio/07-04-2012/mauri-gioiello-la-champions-napoli-crolla-distanza-91857636161.shtml">la crònica del partit</a> del diari esportiu més important,<i> La Gazzeta dello Sport</i>, ni anomena l’episodi i la cosa no canvia entre els diaris generalistes.<br />
<br />
Tothom dóna per fet que en alguns casos hi ha una relació estreta entre la part radical de les aficions dels equips, els clubs, certs jugadors i ideologies feixistes. Christian Abbiati, el porter de l’històric AC Milan,<a href="http://www.guardian.co.uk/world/2008/sep/27/italy.acmilan"> ha reconegut públicament que és feixista</a>: “no tinc vergonya de proclamar les meves creences polítiques. Comparteixo els ideals del feixisme com la pàtria i els valors de la religió catòlica”, va declarar orgullós al <i>The Guardian</i>. No és un cas esporàdic.<br />
<br />
Punt i a part, però, mereix el cas de la Lazio de Roma. El periodista del diari <i>El País</i> Enric González descriu aquest fenomen com<a href="http://historiasdelcalcio.wordpress.com/2005/12/19/la-otra-cara-del-lazio/"> “l’altra cara del Lazio”</a> al seu llibre <i>Històries del Calcio</i>, i la a seva història es remunta, com no, a Mussolini. Il ducce va mostrar la seva simpatia pel club fent-se soci el 1929 i pagant, ni més ni menys, que 1000 lires tal i com explica <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/02/16/futbol/1329382728_944788.html">aquest article</a> de Jordi Quixano. Ja han passat molts anys des del 29 i la tradició de reviure Mussolini i la seva ideologia a l’estadi de la Lazio s’ha allargat en el temps de la mà de personatges com <a href="http://deportes.elpais.com/deportes/2012/04/01/actualidad/1333314376_088025.html">Giorgio Chinaglia</a>. Nascut a Carrara el 1947, és considerat com un dels millors jugadors de la història del club. Mort recentment – l’afició li va retre homenatge en el partit del qual parlàvem al principi – serà recordat pels seus gols i les seves accions fora del camp. Chinaglia formava part de l’anomenat “equip dels pistolers” que va guanyar la lliga l’any 1974, quan era normal portar pistoles al vestuari i abraçar la ideologia feixista, com recorda González al seu llibre. De fet, pel periodista aquell equip “estableix l’equació que identifica la Lazio amb el feixisme”. El resultat és l’assetjament continu contra jugadors de color, ja siguin rivals o del propi equip, càntics parafrasejant discursos de Mussolini o pancartes fetes pels Irriducibilli, facció radical dels aficionats de la Lazio, on es poden llegir frases com “Auschwitz es la vostra pàtria; els forns, les vostres cases”. El símbol recent de l’estreta relació entre el feixisme i la Lazio té nom i cognoms: Paolo Di Canio. L’intrèpid davanter retirat al 2008 va fundar els Irriducibilli i els seus crits i celebracions feixistes encara es recorden a Roma.<br />
<br />
<b>De l’estadi al carrer </b><br />
<br />
El fet que aquestes actuacions no estiguin denunciades, ni repudiades pel propi club i que, a més a més, els mitjans de comunicació no mostrin els seu rebuig complet i unànime cap a aquestes accions contribueix a un dels fenòmens que es van estenent a poc a poc per Europa durant els últims temps: la normalització de l’extrema dreta.
El feixisme als camps de futbol italià és un fenomen sense control polític i la capacitat dels esportistes, sobretot dels futbolistes, d’actuar com a model a seguir per joves i no tan joves és una qüestió innegable. La manca de control i actuació sobre els missatges que emet el futbol sobre la societat és un problema. Evidentment, no tot romà amant del futbol voldrà actuar com Radu, Di Canio o Chinaglia, però és cert que a Itàlia, aquests comportaments, contribueixen a la normalització social de l’extrema dreta.<br />
<br />
De fet, l’<a href="http://internacional.elpais.com/internacional/2010/03/30/actualidad/1269900004_850215.html">extrema dreta a Itàlia guanya terreny a marxes forçades</a>. A les últimes eleccions abans de l’època Monti, el partit xenòfob, la Lliga Nord, va ser l’únic partit que va créixer en nombre de vots i, no només això, el partit que va acabar governant, el de Silvio Berlusconi, va pactar amb ells per aconseguir el poder. A més a més, el partit ha adquirit un rol encara més important en el context polític de cert caos que viu Itàlia. Recentment, la Lliga Nord ha estat protagonista de casos de corrupció que han afectat dirigents històrics, tot i que encara és massa d’hora per avaluar els efectes d’aquesta situació i la possible pèrdua de credibilitat sobre l’electorat transalpí.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5984214372970325116.post-54381988356224854942012-06-07T11:20:00.002+02:002012-06-07T22:00:12.374+02:00Tinta digital: #nuevasnarrativas<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlmMKXVG2YoP2sm6r5J5Cl12O4k7Z8IV9Wt0JcIt8gPtXbQGd2EVzw03G97Xv7LJG2qPKq3uAHgrRL6DGuUtZPCd7QBl-rNAvQIhT7z0rX6BUcs9kP778AlRIkm8jsirBkc-YB6x_bRIsf/s1600/imgres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlmMKXVG2YoP2sm6r5J5Cl12O4k7Z8IV9Wt0JcIt8gPtXbQGd2EVzw03G97Xv7LJG2qPKq3uAHgrRL6DGuUtZPCd7QBl-rNAvQIhT7z0rX6BUcs9kP778AlRIkm8jsirBkc-YB6x_bRIsf/s1600/imgres.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El mapa de metro del Londres fue un antes y un después<br />
en la presentación de información
</td></tr>
</tbody></table>
En la universidad te dicen: "Y en el periodismo digital tienen ustedes la maravillosa oportunidad de mezclar texto, foto, audio y vídeo", a lo que los estudiantes responden (bueno, no responden, están mirando Facebook en el smartphone). Y después toca la práctica y todos a hacer "posts" con algo de texto y mucho color: fotos (evidentemente robadas y sin citar), un podcast relacionado, algo de Youtube...incluso el más creativo hace un Storify y una lista de Spotify para que le escuches mientras lo lees. Cuantos más elementos pongas en los post, más nota, ¡Que 2.0 chupiguai!<br />
<br />
Muy bien, ¿Y dónde está el periodismo? ¿De qué sirve hacer piezas tan 2.0 si no <b>explican una historia</b>? Tengo la sensación de que existe la tendencia de hacer contenidos con mucho color y poca "chicha", poca información e interpretación. Es evidente que Internet, la tinta digital, permite un mundo de posibilidades al ser capaz de soportar todos los formatos clásicos más algunos propios, pero hay que intentar que estos formatos siempre aporten algo de contenido periodístico.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
Os pongo algunos ejemplos en los que he intentado aportar alguna cosa utilizando estas nuevas narrativas:<br />
<br />
<ul>
<li><a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/04/24/molins-de-rei-viu-sant-jordi/"><b>Sant Jordi 2012</b></a>: 21 fotos, 2 vídeos, 3 tweets y un texto para hacer una crónica de ambiente del pasado Sant Jordi en Molins de Rei. El primero de los vídeos es sobre las librerías que participaban en la <i>Fira del Llibre en Català</i>. Pude recoger todas estas informaciones y ponerlas en el texto a partir de citas pero con el vídeo hacemos la historia más ligera de leer y no prescindimos de ninguna información. Además, las librerías tienen cara y ojos, es decir, personas detrás y creí que al lector (recuerdo que hablamos de un medio hiperlocal) le haría cierta gracia ver en el digital a la gente que le vende su diario de papel cada día. Los tweets son de personas que disfrutaron del Sant Jordi y sirven, en cierta manera, para recoger el ambiente de la diada y las fotos se agrupan en una galería en la que salen todas las entidades que participaron en la fiesta. Si, por ejemplo, colaboras con un esplai seguro que quieres ver la foto de su tenderete en Sant Jordi. </li>
<li><b><a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/03/15/senzill-i-sincer-el-senyor-cordills-estrena-el-cicle-musiques-invisibles/">Músiques Invisibles</a></b>: crónica de un concierto. Vídeo de una de las canciones para que el lector se haga una idea más propia del estilo del cantante. Otro video con sus declaraciones post concierto para que también lo conozcan un poco más (como habla, como se explica...) y, por supuesto, texto en formato de crónica de toda la vida. En este, incorporo enlaces a algunas de sus canciones intentado jugar con el contenido de estas. </li>
<li><b><a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/06/06/entrevistem-entre-tot-a-lalcalde-de-molins-de-rei-xavi-paz/">Entrevista participativa</a></b>: se cumple un año de mandato del nuevo alcalde y decidimos entrevistarlo. Le pedimos a los lectores que nos dejen sus preguntas en el diario. Después, cuando hagamos la entrevista, los periodistas valoramos que preguntas son interesantes para hacérselas a Xavi Paz. No es que los lectores entrevistan al alcalde y el periodista se convierte en poco más que una persona que pone el soporte para ponerse en contacto con él, es que la entrevista la hacemos entre todos. </li>
<li><b><a href="http://www.dipity.com/josepolo/La-socioconvergencia-molinenca-en-12-moments/#flip">1 año de "sociovergència" molinenca</a></b>: resumir un año de mandato es tremendamente complicado. Una manera rápida de hacerse una idea de las cosas más relevantes que han pasado es con una cronología. El lector se puede hacer una idea rápida de como han sido estos 12 meses y, quien quiera profundizar, que entre en los enlaces. <a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2012/03/periodismo-digital-04-cronologias.html">Algo similar le hice al equipo de baloncesto</a>. </li>
<li><b><u><a href="http://www.viumolinsderei.com/2012/06/01/el-minut-a-minut-del-ple-municipal-de-maig/">Plenos 2.0</a></u></b>: os lo expliqué hace poco <a href="http://desdelpolo.blogspot.com.es/2012/05/del-pleno-al-twitter.html">por aquí</a>. Hacemos los plenos en directo y, cinco minutes después de acabarse, ya tenemos publicada una pequeña crónica con todo lo que ha pasado. La reflexión, la interpretación, el contenido más elaborado de las noticias que surgen del pleno llegarán más tarde, con más calma. </li>
</ul>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08705757193009067259noreply@blogger.com3