El manga i els superherois arrosseguen l’indústria del còmic

El còmic està en un estat de dependència de les importacions estrangeres des de la fallida de l’Editorial Bruguera a finals dels anys 80. Aquesta empresa era com la General Motors d’aquesta indústria al nostre país. D’ençà, el manga i els superherois estrangers han sostingut el negoci.

Grans clàssics que s’han recordat durant la conferència com el Capitàn Trueno o Azañas Bélicasno existeixen i els substituts d’aquests, no són rendibles econòmicament com ho eren els seus predecessors.

Problemes amb les noves tecnologies

Un dels convidats, Joan Navarro, director general delegat a Espanya de l’Editorial Glenat, pronosticava que amb la digitalització del còmic indústries com la de la impremta i els intermediaris es veurien greument afectades en un panorama tergiversat per conceptes com l’Ipad o el color. Navarro creia que “el format  digital ha de respectar el negoci”. El representat d’una de les editorials més importants del nostra país s’alegreva al pensar que “fan del còmic te un component fetitxista important, necessita tocar-lo” tot i ser conscient de que ” a 5 anys vista el món del còmic no es semblarà res al que tenim ara” i de que  “costarà molt aixecar el còmic en català”

El negoci del manga

Aquest gènere de còmics és el que més sosté l’industria a Catalunya ajudat per l’ inserció de l’anime, versió de dibuixos animats del manga, que fan les televisions públiques. Per Carles Santamaría, director del Saló del Manga i Ficomic, l’èxit del còmic japonès radica en la “secorització del públic objectiu” amb una quantitat de gèneres manga que s’adapten a qualsevol tipus de persona. Santamaría va opinar que durant el franquisme el còmic era com “un art per a nens i gent de poques llums” i que això ara no és així.

Davant de les preguntes del moderador de la taula Vicent Sanchís, professor de la FC Blanquerna, els dos convidat opinaven que el còmic mostrava un referent positiu per la joventut encara, avui en dia.

TREBALL FET PER LLUMS DE LA CIUTAT